TORNAR

Josep Herrero i Enrich, et trobarem a faltar

Dijous, 3 setembre 2009. 17:00. Lleonard del Rio i Campmajó - President de la Coral de Santa Maria d’Igualada

La mort del Josep ha colpit a tota la coral. El dimarts al vespre no va venir a l’assaig i em va sorprendre, perquè feia pocs dies que m’havia comentat que ja esperava la represa del nou curs, desprès del mes i escaig de vacances. L’endemà, a la tarda, em donaven la notícia fatal. Vaig quedar gelat.

Pel Josep la música i el cant coral eren la seva vida. Cantaire des de fa molts anys quan vaig proposar-li entrar a formar part de la Coral de Santa Maria, no s’ho va pensar dues vegades. M’ho podré combinar amb la Schola Cantorum perquè els assaig no coincideixen. Sabia de l’afecte que tenia amb la Schola, que ha estat per ell durant més de vint anys, la nineta dels seus ulls; i n’era eficaç arxiver. Tenia una bona veu i molta facilitat per aprendre cançons noves. L’he tingut al costat i era un cantaire segur. La seva afecció al cant coral l’havia convertit en un fidel espectador a les manifestacions corals igualadines, i el portava any rere any a assistir als festivals d’estiu de Perelada.

Potser és perquè la gent que ens agrada la música tenim una sensibilitat especial. El Josep, ben aviat es va integrar en la nostra Coral. Participava activament en tots els actes i fins i tot en les xerinoles que s’organitzen. No tenia cap problema en disfressar-se si calia i demostrar la seva faceta d’actor. L’ambient que es respira en una coral acostuma a ser com una prolongació de la família i per això no es estrany que la seva pèrdua suposi un buit molt important, que afecta a la resta de companys i companyes.

Per veïnatge, la vinculació amical amb el Josep em ve dels anys d’infantesa, malgrat que era més jove que jo. Aquesta relació va anar continuant en el temps però ens varem retrobar més tard en les juntes de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes on el març de 2007, fou nomenat president.

En aquesta hora difícil del comiat ens costa dir-li adéu, oi més quan per l’edat – tenia 42 anys - podíem esperar encara molts bons fruits de la seva voluntariosa activitat. Es hora d’agrair-li la seva aportació generosa i manifestar amb sentiment que el trobarem a faltar.


3 Comentaris

M

Mari

4 de setembre 2009.18:56h

Respondre

Felicitats per l’article. L’acte del tanatori ha estat molt emotiu.

J

Josep

Odena

4 de setembre 2009.14:22h

Respondre

Esta molt bè l’article, però falta dir que era un gran fumador.

Arreveure Josep.

M

Maria Concepció Camps Turull

4 de setembre 2009.14:15h

Respondre

El Josep era un bon company. És cert que la Coral t’enyorarà. Concepció

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.