Lamentable

Que una cosa es faci tard ja és lamentable. Però que es faci a més, malament, ja no té perdó. Aquests dies, en plena commemoració dels setanta anys del final de la guerra incivil que esquitxà de sang tantes llars catalanes, tenim oportunitat de veure (en ocasions, per primera vegada) unes imatges que pertanyen al nostre passat com si en fes quatre dies. I jo pregunto... per què no s'han difós abans? per què ha de semblar que el país triga 70 anys a reaccionar davant d'uns fets lamentabilíssims? què coi s'ensenya a les escoles i instituts en matèria d'història contemporània? per què ha de fer l'efecte que els que volem subsanar greuges ens compliquem la vida ja que és molt millor i més còmode passar full? per què moltes persones viuen ancorades en un pessimisme estèril ideat també pel règim de Franco que et proven d'encomanar a peu de carrer? I per què, a més de sotmetre'ns a l'oblit a més s'ha perdut el respecte als avantpassats que van morir en la defensa de les llibertats?

Com molts sabeu, enmig dels escenaris on fa set dècades es va lliurar una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil des de fa temps es va iniciar un projecte de col·locació de molins de vent que ha topat amb la trista realitat del nostre passat. Sí, l'aparició de restes de soldats de la Batalla de l'Ebre en un primer moment va semblar que aconseguiria aturar aquella instal·lació però ara s'ha demostrat que no hi ha respecte que valgui per a la memòria dels que allí finaren els seus dies (en ocasions joves de disset anys -com un germà del meu pare- enviats a una mort segura per l'exèrcit de la República) i les obres s'han reiniciat al marge de la seva memòria i de la integritat dels seus cossos. No hi ha ningú més que ho trobi lamentable?