Liberalització dels horaris comercials

Anacrònics o no, ja fa molt temps que no som UBIC, som Igualada Comerç.

Més de 350 associats, que no només són comerços petits, sinó que aglutinen altres representants del sector serveis.
El... Llegir més petit comerç es reivindica, com un sector farcit d’autònoms ( molt valorat avui en dia ) i ric d’ocupació femenina.

Com qualsevol altre sector i associació, aquest defensa el que creu just. Però com sempre el petit comerç, com l’anomeneu s’adaptarà al que sigui.

Classificats sovint d’immobilistes, el comerç és dels pocs sectors que compta amb negocis centenaris, un fet que corrobora que moltes vegades se’ns ensorra amb tòpics.

Gràcies Joan, quasi vaig obligat a dir la meva, fruit del teu convit.
Ho explicaré en forma de conte:
Hi havia una vegada un qualificats politics d´un passat no gaire llunyà; ells eran el grans... Llegir més Entessos de color verd i roig progressita descolorit, que juntament amb uns essers amb rostre difuminat, anomenem-los - els Especulators -, els Amichi (amics) i d´altres, vàren enganyar a un poble adormit i envaladit, al que vàrem prometre grans guanys, grans projectes i grans riquesses (no pel poble, per ells esclàr). El col-lectiu burgués d´aquell poble medieval, va caure en el parany. Al cap solsament dels mesos ja no dels anys les nefastes consequencies es vàren fer palesses.
Els elements que enbellien aquell indret medieval van despareixar com per art de màgia, els nombre d´artesans i comerciants d´aquell indret anaven minvant lentament. Els Entessos, els Especulators i els Amichi, vàren provocar l´efecte contrari al desitjat. pels burguesos locals i per la ciutadania.
Molts vàren tenir de marxar, altres tancar i altres apagant-se cóm una espelma aguantaven. Anys despres del desgavell, la població, els burgessos i els nous capdavanters de la població, estàn intentant redressar la situació d´aquell indret tant càstigat per uns pocavergonyes.
Conte, contat, conte acabat.

Bona nit.

Bé, a la facultat d’econòmiques em van ensenyar que en el món de l’empresa hi ha tres paraules clau: COSTOS, INGRESSOS, I BENEFICIS. I, que els beneficis s’han d’optimitzar... Llegir més (maximitzar). Qualsevol model comercial ho hauria de tenir en compte, vetllant que els comerciants puguin guanyar-se bé la vida, ja que no són entitats sense ànim de lucre.

Un altre aspecte, no tan econòmic, fóra l’urbanístic, que deixo obert, per a si algú que n’hagi après, d’urbanisme, hi digui la seva.

Una abraçada, Josep Vidal!

Cada cop tinc més clar que CiU s’equivoca defensant un model proteccionista. El que ha fet el PP on governa està demostrat que crea a la llarga més llocs de treball. El petit comerç té poc... Llegir més futur, i el que té està molt condicionat a l’especialització. A Igualada penso que sobren lobbys proteccionistes i entitats totalment anacròniques com la mateixa UBIC.

Llibertat total, es clar que si.....