Lliçons de qui menys ho esperes

L'altre dia estava parlant amb una amiga de la meva filla, una noia de 20 anys, esbojarrada i amb ganes de gresca com les noies de 20 anys, però prou sensata com per fiar-me d'ella quan s'emporta la meva filla, de 16, de gresca.

Aquesta noia va penjar els estudis després de l'ESO per posar-se a treballar a Vilafranca en una botiga familiar. Aquest estiu aquesta noia farà classes de repàs per poder posar-se a estudiar al setembre un mòdul de comerç i màrqueting. Té una idea de negoci i vol tirar-la endavant. És, per tant, una emprenedora, allò que ens fa tanta falta. I per fer-ho, vol estar preparada, no només tenir il·lusions. Em va dir que quan hagi acabat els estudis buscarà una nau a Vilafranca per començar el negoci.

Li vaig preguntar per què fora de casa. Per dos motius; si es queda a Igualada creu que li costarà centrar-se en la feina per sortir més amb els amics (recordeu que te 20 anys), però la lliçó que molts hem d'aprendre es el segon motiu. Es fixa en que l'Ajuntament de Vilafranca, just quan hi ha més crisi (la ja famosa crisi), en lloc de no fer res per no gastar, inverteix en actes que promocionin la ciutat. Si hi va gent, hi haurà moviment pel comerç. I te raó; si ara les empreses i els emprenedors esperen a veure què passarà, sense preparar-se ni planificar, quan les coses canviïn es quedaran sense oportunitats.

Resumint, una noia de vint anys té clara una idea de negoci i té clar que ha d'estar preparada, que les coses canvien massa ràpid com per fer "com sempre". Recordo un anunci de cotxes que deia JASP (jovenes aunque sobradamente preparados). Aquesta noia comença una generació YWC (yes we can). Ho sento, Anna, ara t'he posat pressió i ja no et pots fer endarrere.

Molta sort.