"Lligat i ben lligat!"

Deixem-nos de romanços! L'Estat Espanyol encara viu sota els efectes d'una de les dictadures més animals patides pel planeta en els darrers cent anys. Lluites per la dignitat de les víctimes de la guerra extretes a la força de les fosses comunes que va obrir el conflicte bèl·lic i traslladades amb nocturnitat i traïdoria al Valle de los Caídos sense coneixença, i per tant, sense consentiment de llurs famílies, i tot són evasives, proves selectives de paciència, burocràcies administratives inacabables, passivitat dels mitjans de comunicació, nul·les voluntats de la classe política que t'hauria de fer costat i que mira cap a altres bandes i, sobretot, l'eterna por oficial de posar ordre a uns greuges lamentables que, tantes dècades després, continuen coent en el si de moltes famílies de casa nostra. Vols exercir el dret a poder decidir pacíficament el destí del teu país, i la jutgessa de torn posa les mil i una pegues no fos cas que el resultat no convingués a la idea de la España indivisible que els que manaven fa només quaranta anys van saber fossilitzar a la perfecció en el pensament de molts. Davant de tot plegat, se m'imposa una conclusió. Després de la mort de Franco i del seu règim dictatorial, sí que hi va haver una sòlida transició. Cap a altres formes de condemnar a l'eternitat moltes realitats que, alguns, un dia van somiar que serien inamobibles.