La LOMCE una llei classista i centralista

Aquest projecte de llei apunta els canvis en la direcció equivocada. És contrari a tot allò que la societat i el sistema educatiu necessiten al nostre país.

Les idees sobre la qualitat de l’educació en la que es sustenten les propostes són errònies:

Per la concepció antiquada i conservadora sobre l’aprenentatge, l’avaluació i els resultats educatius.

Perquè classifica l’alumnat de forma discriminatòria i classista.

Perquè destil·la un menyspreu important pels professionals de l’educació com agents de l’acció educativa.

És una llei centralista, La llengua catalana no és entre les assignatures troncals ni a primària, ni a secundària obligatòria, ni al batxillerat, passa a ser una assignatura d’especialitat, grup que formen: la llengua cooficial i una altra assignatura a regular i programar per cada Administració autònoma i pels centres. Proposa un sistema educatiu que minva les competències de les administracions autonòmiques (Generalitat), però també les competències dels centres educatius i de les administracions locals.

Aquest centralisme, en el cas de Catalunya, significa una agressió sense precedents al model lingüístic del nostre país, a més d’incorporar una concepció centralitzada del currículum i de l’avaluació retrògrada i adoctrinadora.

En la seva filosofia i principis es deteca un clar intent de classificar l’alumnat segons el seu talent, i amb aquesta justificació crear trajectòries diferents, dos models de graduat escolar, un acadèmic i un altre aplicat i una via de formació professional bàsica sense graduació.

Oblida la funció primordial del sistema educatiu en la formació integral de les persones i en la construcció d'una societat culta i democràtica, orientant-ho tot cap a una concepció de la capacitació laboral que tampoc dóna respostes als requeriments d'innovació, recerca, treball en equip, que demanda el món productiu.

És classsita i segregadora, En lloc d'entendre l'avaluació com una eina al servei de la detecció de problemes en el procés d'ensenyament- aprenentatge amb el compromís d'oferir propostes de millora, la revàlida es converteix en mètode obsessiu de classificació, etiquetatge i encasellament de l'alumnat , alhora que un mecanisme de control del currículum.

Devalua la formació professional, la proposta d’una doble titulació de grau amb revàlides diferents al final de l’ESO, una per accedir al Batxillerat i l’altre a la Formació Professional ens remunten a la llei del 1970, concebent la formació professional com l’opció per l’alumnat amb menys “talent” o bé amb menys oportunitats socials.

Té una concepció antiquada i retrògrada de l’educació, estableix categories entre les assignatures, considerant els aprenentatges fragmentats i parcials, en contra de totes les evidències científiques que ens demostren que l'aprenentatge és global, i ho aprofita per menystenir certes disciplines i activitats formatives, especialment les formes expressives: música, plàstica, l'educació física, etc., amb una concepció reduccionista de la formació de les persones. Incrementa el pes de la religió en contra d’una formació humanista per tot l’alumnat.

No ens oblidem de l’atac que, amb les injustes retallades, estan fent a tots els nivells i sectors educatius:0-3, escoles d’art, música, adults, universitat.

Són molts els motius i des de CCOO donem tot el suport a les mobilitzacions que defensin l’educació.