//Plugins sense CDN ?>
''Si mai negocies la factura del restaurant, per què penses que el meu treball no costa diners?'' començava dient un text que vaig trobar en el blog d'Ismael Llabrador, l'altre dia, amb el qual hi vaig estar totalment d'acord.
El text continua explicant el següent: ''Un tipus entra en un restaurant amb estavella Michelín, llambrega la carta i, quan el cambrer s'acosta per a prendre-li nota, es posa a negociar: “Mira, he vist que teniu un fantàstic tàrtar de tonyina vermella, però jo no et pagaré aquest preu que figura en carta. Què et sembla si te'n dono la meitat i a canvi la setmana que ve vinc a menjar una altra vegada?”.
També explica: ''Un altre tipus entra en una boutique de moda, es passeja entre els penjarobes, tria quatre pantalons i a l'arribar a la caixa li diu al dependent: “M'emportaré aquestes quatre peces, però només te'n puc pagar una. Les altres tres me les has de regalar. Jo a canvi parlaré molt bé de la teva roba als meus amics i així ja veuràs com algun ve a la teva botiga a comprar. El que t'estic oferint és donar-te publicitat gratis per a promocionar el teu negoci”.
''Una tercera persona -continua- entra al taller on sol dur el seu cotxe cada vegada que té una avaria, es dirigeix al mecànic i li diu el següent: “Escolta, m'agrada com treballes i el bé que em deixes el cotxe cada vegada que te'l porto, de debò. He de canviar-li els discos de fre, però és que a mi ara no em ve bé pagar-te perquè amb la crisi i tal em va malament. Per què no em dónes les eines i em dius com ho fas? Necessito que m'ensenyis a arreglar el meu cotxe perquè així m'estalvio uns diners”.
''Aquestes tres situacions són fictícies -conclou el text- i segurament pots pensar que cadascuna de les persones que les protagonitzen tenen més cara que esquena si esperen que els surti bé la jugada. Però qui treballem com a freelance més d'una vegada ens hem sentit com el cambrer del restaurant amb estrella Michelín, l'empleat de la boutique o el mecànic del taller quan ens ha tocat negociar amb algun client. Com si el nostre treball i el nostre temps no tinguessin un cost. Si no pots pagar un producte o un servei tens dues opcions: adquirir altre producte de menor cost o fer-lo tu mateix. Però no pensis que amb 10 euros negociaràs un menú complet en un restaurant de duess estrelles Michelín. I molt menys que el mecànic del taller té l'obligació d'ensenyar-te a reparar avaries''.
I conclou: ''De la mateixa manera, no pretenguis pagar 100 euros per una estratègia de comunicació digital que inclou més de 100 hores de treball al mes, la publicació de 15 articles en el teu blog d'empresa i la gestió dels teus canals a Facebook i Twitter amb 6 actualitzacions diàries. O et penses que pel fet de dur un any fent reportatges per a tu pots demanar-me que els pròxims tres te'ls faci de manera gratuïta?''.
he trobat el blog
http://ismaellabrador.tumblr.com/post/69871782049/si-nunca-negocias-la-factura-del-restaurante-por-que
es aquest
Totalment d’acord! (una observació, però: potser estaria bé citar el blog en qüestió)
Aquestes son les situacions reals de tots els que ens dediquem a vendre o comercialitzar qualsevol producte,fins i tot tenen la cara de dir-te...ja hi tens prou marge,treballa amb menys i aixi jo et... Llegir més comprare.
Solució? dificil molt dificil,s’ha instalat aquest sistema dins una societat convulsa que fins i tot es creu que te dret a dir el que necesites de marge per mantenir el teu negoci,comerç i fins i tot els llocs de treball que tinguis,tots es pensen que son economistes.
Crec que els comerciants i venedors fins que no es plantin i diguin.......aixo val tant i si no ho pots pagar no m’ho vinguis a demanar,no s’acabara aquesta deria de regatejar-ho tot fins a limits insospitats.afortunadamnet avui al mercat hi ha tota gama de qualitat de qualsevol producte,i de qualsevol preu, els bazars xinessos,internet,etc ,dons es questio de mirar el pressupost i anar al lloc a on el producte que vols val el que tens de pressupost,aixi ningu perd el temps,es a dir diners,per que el temps es or.
Anims
Montserrat Díez
17 de desembre 2013.14:16h
Vols dir que no era músic?