La Marató… quina vergonya!

Bé, jo haig de dir que realment em sembla digne d’elogi el que fa la Fundació, ja que intenta resoldre greus problemes. El que ja no estic d’acord és amb l’actitut de tots els que hi... Llegir més participen, en forma de donatius. I és que, molta gent creu que, per haver fet una acció solidària ja n’hi ha prou, ja pot tenir la consciència tranquil·la, i això no pot ser. Si ets solidari, ho ets tot l’any, qualsevol dia, no només un, no només quan ho demanen. Penso que això demostra que la societat és hipòcrita i que molta gent ho fa perquè pensen que ”si em passa a mi, m’agradaria haver-ho fet”, no per tenir una consciència individual d’ajuda als més necessitats. També m’agradaria dir que, aquest, no és l’únic cas. També passa amb el dia de Tots Sants, és a dir, només ens enrecordem dels qui no hi són quan toca, no quan et surt de dins, no quan ho sents, sinó perquè toca, i així poder passar l’any tranquil·lament.

Hola Josefa...

Abans de publicar aquest comentari... t’has informat si realment els que participen de la Martó... com els presentadors, cobren???? Estaria bé que ho fessis.

Salut!

Ni los espacios de televisión llamados maratones, ni la conmiseración humana son la solución para las enfermedades mentales, ni para tantas otras dolencias que acosan la felicidad humana. Pero no... Llegir més me ha parecido que tengas ninguna idea alucinante con la que dejarnos boquiabiertos, mas bien todo lo contrario.
La historia del trato que se ha dado a las enfermedades mentales en todo el mundo es desde la reclusión en un cuarto más o menos iluminado y más o menos ventilado, hasta la muerte por parte de estados muy preocupados por su sociedad llena de derechos colectivos y vacias de derechos individuales. Cuando se habla de derechos no se calibra el resultado, los derechos en si mismos no son nada absoluto, siempre tienen otros derechos de contraposición, otros derechos en colisión, otros derechos más de moda, por ejemplo contra el derecho a la vida, se pone el derecho a la seguridad de la sociedad en el caso de la pena de muerte, o el derecho de la sociedad a decidir lo que quiera decidir, sobre todo si se trata de una mujer embarazada; pero lo cierto es que esos derechos quedan anulados o cuanto menos amortiguados por los otros derechos.
En la Unión Soviética a los disidentes se les llamaba enfermos mentales y se les enviaba a instituciones mentales llamadas gulag (por si sirve de referencia los últimos que murieron en un gulag datan de 1956)
Con todo esto lo que quiero decir es que lo importante es tener buenas intenciones con los que nos necesitan, ya seamos una televisión administrativa, el estado, un ayuntamiento o un transeunte.

un saludo

Josefa, obres un debat difícil, però molt bonic. No hi havia pensat mai. Jo dono per suposat que ho critiques perquè has vist alguna Marató. Em fas pensar.

Per fí hem trobat una catalana d’Igualada que fins aquest any no s’ha assebentat que en el seu entorn proper, es fá una cosa dita Marató de TV3, que serveix per a recollir diners que més tard... Llegir més es dedicaràn a l’esperimentació i potser la cura de malalties que ens afligeixen a tots. No discutiré si els poders públics fan o no fan prou per a subvenir aquestes necessitats. Només diré que no em causa vergonya participar-hi i afegir-hi el meu granet de sorra. Gràcies a Déu ho puc fer i no penso renunciar-hi. Em sento molt bé quan he donat als que ho necessiten una part del que jo tinc. Potser, qui ho sap, alguna vegada ho hauràn de fer per a mi mateix, o potser, no ho voldria pas, serà l’autora de l’article la destinatària dels diners recollits i de les accions que s’en deriven.

Com pots criticar un programa sense veure’l vist mai?

Per mi l’important de la Marató no són els diners que es recullen sinó la pedagogia que es fa a través d’un mitjà de comunicació de masses de malalties que sovint estan estigmatitzades.

Això de la marató és com la vergonya del domun de temps franquistes, però modern, fan creure a la gent que amb 30 € de donatiu ja han fet una gran obra, consciència tranquila i a veure la... Llegir més tele.
Si tenim un problema de salut el que s’ha de fer és pagar impostos i qui tingui més que pagui més i no la voluntat, i llavors un estat responsable decidirà repartir les beques per les universitats que fan investigació pels cientifics que ara malviuen malpagats per la universitat per que la gent no vol pagar impostos però si que voloen ser generosos i donar 30€ a un programa de TV.
Molt bé Josefa el que tu fas costa, ja que això de la marató ningú gosa dir-ho.És políticament incorrecte.

Tots son opinions, La nostra família, que hem seguit les maratons anteriors i hi hem participat, considerem que el que és realment una vergonya és que una persona que no ha vist ni seguit cap... Llegir més marató pugui arribar a opinar i a escriure el que ha escrit i a més arribar a dirigir una escola municipal.

Bonvolguda Josefa, tinc disset anys i des que tinc memòria cada any he col·laborat amb la marató i aquest any no deixaré de fer-ho. Primerament crec que si no ha vist mai... Llegir més la marató no la pot criticar d’aquesta manera i menys dir que és una vergonya. El que fa aquesta associació no és agafar una malaltia cada any i tractar-la com si no fos important, al contrari, el que fan és explicar-lo per tota la gent que no la coneix, expliquen punts de vista diferents, metges, afectats, familiars. Finalment es recullen diners, aquests diners són per a l’investigació de cures que puguin ajudar a la gent que pateix.No és una caritat és contribuir en l’investigació, és opcional,només faltaria que fós obligatori, perquè així la gent com vostè es pot passar el diumenge, com un diumenge qualsevol, i d’altres com ara els de casa meva col·laborem, perquè no trobem que aquestes malalties siguin poc importants i no es mereixin la nostra ajuda. pd: la marató és el diumenge 14. gràcies