Metges amb vocació

Totes les professions haurien de ser, en major o menor mesura, vocacionals. Però si n’hi ha una que ho ha de ser encara més és la de metge, tenint en compte que tenen a les seves mans la salut de les persones. El passat diumenge 24 de gener al matí, la meva mare, de 81 anys, es trobava malament i va anar al CAP de Piera perquè la visités el metge d’urgències. Aquest senyor, d’hàbits higiènics personals qüestionables, li va fer una revisió molt incompleta, que va consistir en l’auscultació del pit per sobre de la roba que portava i per tot diagnòstic: “A aquesta senyora no li passa res”.

L’endemà al matí la meva mare s’ofegava i ingressava a l’Hospital Comarcal d’Igualada, on li van diagnosticar una pulmonia, que gràcies a la competència i atenció del personal sanitari, especialment el Dr. Baguena Escolano, ha superat. Ho tinc ben clar, el metge del CAP de Piera faria molt bé dedicant-se a alguna cosa que no tingués a veure amb la vida de les persones; en canvi, el Dr. Baguena és la cara amable de la professió: un metge atent, carinyós i entregat al pacient. De vegades, només amb una mica de tot això els malalts ja en tenen prou per afrontar millor qualsevol malaltia.