Una mica de dignitat

El passat 18 de desembre de 2014 vaig portar a la meva dona, Antònia Jené Coromines, malalta d’alzheimer en estat molt avançat i amb un nivell de total dependència, al servei d’urgències de l’Hospital d’Igualada (el nostre centre de referència), amb febre i dificultat per empassar. Se li diagnostica, després de Rx de tòrax i dos urinocultius, una infecció urinària per E.Coli Blee, episodis recurrents de broncoaspiració així com cardiomegàlia i pèrdua de volum de l’hemitòrax esquerre, segons consta en l’informe d’assistència realitzat pel Dr. Albert C. La infecció per E.Coli Blee la va contraure al mateix Hospital d’Igualada un parell de mesos abans (30/09/2014 ingrés per una suboclusió intestinal secundària, epilèpsia i úlcera sacra). Degut a la seva malaltia, tenim un llarg historial d’ingressos en aquest equipament hospitalari i sabem que per l’alzheimer i per la seva total dependència és pacient de difícil tractament.

El fet que volem denunciar és que se’ns va obligar a acceptar l’alta el 29 de desembre de 2014, sense haver eradicat la infecció després de deu dies d’antibiòtics via intravenosa (Ertapenem), després de trobar-nos amb problemes perquè el personal no era capaç de posar-li una via per administrar-li la medicació i perquè segons la doctora Susanna O., des de direcció s’havia donat l’ordre de fer-la fora i de què seguís el tractament a casa. El dia 29, tornant de dinar, els auxiliars del servei d’ambulàncies ens esperaven a l’habitació per realitzar el trasllat, sense haver signat cap document d’alta, sense saber que havíem de marxar. I sense cap tipus d’indicació terapèutica a seguir un cop deixéssim l’hospital. Se’ns va suggerir, des del departament de Serveis Socials a través de dues assistents socials, i després de respondre per enèsima vegada a mil preguntes sobre la nostra situació familiar, que la ingresséssim a la Clínica Sant Josep d’Igualada.

L’Antònia la cuidem a casa perquè volem, no necessitem, de moment, ingressar-la en un centre perquè la seva família ens volem fer càrrec de la seva cura. Ens han retirat l’ajuda econòmica que subministrava la llei de dependència sense cap explicació i no hem dit res de res. Només demanem que si ingressem a una persona malalta per culpa d’una infecció que ha contret en un hospital de la sanitat pública, com a mínim sortim d’allà amb un mínim de garanties i sense sentir que ens estan fent fora. Demanem una mica de dignitat en el tracte administratiu i humà. Un cop a casa, el 10 de gener de 2015, vam haver de tornar a demanar l’ajuda del Servei d’Emergències Mèdiques perquè la infecció encara hi era. Nou tractament amb antibiòtic i a esperar al proper ingrés hospitalari, que esperem que, gràcies a aquest escrit, sigui millor que l’anterior.

Capellades, 8 de febrer de 2015