Microreflexió en clau nacional

Ens titllen d'insolidaris econòmicament (i una mica més i els ho donem tot), ens culpen d'anar a la nostra, de perseguir la llengua castellana al nostre territori en benefici de la supervivència de la llengua catalana, ens imposen un bilingüisme que amenaça la nostra manera lingüística natural i secular de relacionar-nos amb el món (i els únics bilingües acabem sent els catalanoparlants a Catalunya perquè molts castellanoparlants no han volgut fer mai el més mínim esforç de parlar en la nostra llengua, alguns des de fa mig segle) i ens fan lletjos contínuament des d'alguns racons de la Península Ibèrica com si els catalans portéssim una mena de pesta afegida, però no ens volen permetre ni que manifestem pacíficament i a través de referèndums populars el nostre anhel de ser independents, de viure en pau dins la Unió Europea, amb tot el respecte per als pobles veïns.

Ens demostren animadversió però no volen de cap de les maneres que ens separem d'ells i que posem en qüestió l'aligot de la "Una, grande y Libre" que encara sobrevola algunes consciències. Segurament perquè hi tindrien molt a perdre. De veritat, qui entengui alguns nacionalistes espanyols, que els compri!