//Plugins sense CDN ?>
He sabut que enguany la figura mediàtica dels caganers de pessebre que s'estan elaborant serà el senyor Fèlix Millet, el corrupte autoinculpat que passarà a la història del Palau de la Música Catalana per haver-hi fet la cantada econòmica més gran de la història d'aquesta emblemàtica institució. Ja em perdonareu la parauleta, però els que trobo que la cagaran de debò són els que han tingut aquesta miserable iniciativa. Més que res perquè, una vegada més, assistim a una mena d'acceptació col·lectiva i feliç per la via de la ironia fàcil d'unes persones que, al meu entendre, no es mereixen ni aquests miraments. També penso en el Franco del programa Polònia, de TV3. I és que mentre som molts els que no entenem decisions judicials que poden deixar en llibertat corruptes confessos i tancar a la presó presumptes culpables d'altres corrupteles, és ben segur que aquest Nadal assistirem, per la via de figures que han de completar molts pessebres, a un nou cas d'acolliment popular lamentable. Tan inconscient que no m'estranyaria gens ni mica que el següent pas fos una sèrie televisiva de dibuixos animats protagonitzats per una mena de Shin Chan del Palau de la Música que va pel país ensenyant el culet de tant com li pesen les monedes d’euro robades que du a les butxaques. M'agradaria exagerar però ja sabem que la imaginació dels responsables d'algunes cadenes televisives a l'hora de sumar audiències és il·limitada. Popularitzar i fer simpàtica una persona que ha desfet tantes confiances en aquest país aprofitant el seu càrrec diu molt poc de nosaltres mateixos i fa un favor ben pobre a la gravetat dels fets que s'estan investigant. Jo no acostumo a fer pessebre, però si el fes mai dels mais no hi afegiria un Millet.