Negligència

S’ha escampat per arreu l’última noticia de la mort del desafortunat home que rondava pels carrers de Londres enmig d’una manifestació en que ni tan sols participava i que hi va anar a parar de casualitat. Aquest home caminava a pas lent i amb les mans a la butxaca, un enorme perill per la seguretat ciutadana que un bon agent de seguretat es va encarregar de reduir. Primer a cops de porra i després, davant de l’estrepitós fracàs de la contusió, va optar per empènyer amb totes les seves forces el ciutadà que no havia ni mostrat enuig després del cop de porra i que, ara si, va caure sorprès al terra. Li’n va anar de ben poc de no obrir-se el cap gràcies a l’agent de seguretat. La gent que hi havia prop seu van auxiliar la víctima, ja que tenia 47 anys i no gaudia d'una aparença juvenil o esvelta, precisament. Minuts després, i sense haver succeït res més d’extraordinari, va defallir degut a un atac de cor en un carrer pròxim als de la manifestació. Una comissió d’investigació de la Bretanya, dita la gran, investigarà el cas. Aquest és un cas sobtant i dur però en cap moment nou. Aquest episodi de violència protagonitzada pels agents que han de vetllar per la nostra seguretat, ens pots semblar familiar ja que al temps del franquisme passava si fa o no fa el mateix. Però el que és més greu és que no cal remuntar-se als annals del franquisme espanyol per trobar situacions similars a aquesta, sinó que això fa massa poc ha estat present a les nostres vides.

I és que fins i tot l’actuació dels mossos va ser més severa i dura vers els manifestants que no pas els agents (i agentes!) anglesos, però per sort i gràcies a qui cadascú vulgui, no vam haver de plorar cap mort. No vam haver però haguéssim pogut! Aquell nen de 10 anys agredit per un mosso d’esquadra i distints ciutadans que no estaven involucrats directament en tot allò, van rebre les conseqüències -dures i no només per l’ús de la porra- d’una més que desmesurada carrega policial que el mateix Saura va condemnar. I és que hem d’esperar a que passin desgràcies per prendre mesures i llavors, potser, alleujar les batusses policials.

Com diu sempre la meva àvia, 'més val prevenir que curar'... tot i que la meva besàvia també diu que... 'a vegades és pitjor el remei que la malaltia, fillet!' El vídeo on podreu corroborar les meves paraules: