//Plugins sense CDN ?>
Jo faig cagar / tu fas cagar / ell-ella fa cagar / nosaltres fem cagar / vosaltres feu cagar / ells fan cagar. No, no soc escatològic (guarru pels que no ho entenguin). Això que podeu llegir dalt és el farem quan atonyinem aquell tronc que en diem tió. A què ve això? Doncs que, tal i com em vaig apuntar a una colla de persones que volíem recuperar les tradicions catalanes per Nadal, vull recuperar la manera correcta d'anomenar-ne una de les més famoses. No fem el cagatió, aquell tronc al que atonyinem no és un cagatió, és un tió i el fem cagar. Sis plau, no la caguem més. Ah, i bon Nadal i que el tió us cagui moltes coses
Tens tota la raó, en el fons és trist que els nens ja no sàpiguen què fan cagar, i si ho caguen o fan cagar. Que es passin el Nadal rebent regals tant del Pare Noel, dels Reis, del tió o de... Llegir més l’arbre, havent perdut la essència del que és el Nadal veritable i de com se celebra a Catalunya.
Si parles amb mestres d’escola et diran que avui la majoria de famílies parlen del cagatió i que és una feina fer entendre als nens que el tió no es caga sinó que el tió caga quan el fem... Llegir més cagar. Aquesta pedagogia fa que a vegades els mateixos nens corregeixin els seus pares quan els vénen a buscar a l’escola i se’ls escapa això del cagatió. Una altra degeneració és que a moltes cases el tió caga tot el desembre i bona part del gener, no quan toca fer-lo cagar. Trobaràs gent que es lamenta que la incorporació de gent de fora a les tradicions les desvirtua i que millor que no s’hi incorporessin i gent que creu que per mantenir-les cal que s’hi apunti tothom. Jo sóc del segon parer. Però llavors cal que expliquem bé en què consisteix la tradició. O sigui que calen molts articles com el teu. Que el tió et cagui moltes coses!
Lluïsa Avante Roca
igualada
2 de gener 2010.08:30h
l’essència del que significa fer cagar el tió també s’ha desvirtuat; no és el Pare Noël ni els Reis, sino que transmet un valor del fruit de la natura i el fet d’haver de tenir la... Llegir més paciència i la il·lusió d’esperar, no de tenir-ho tot al moment. La justificació de que així els nens podran jugar totes les vacances és la primera trampa.
De totes maneres ja ho diu l’anúnci: ho vull, ho tinc. Després ens queixem.