No ens podem quedar amb la idea de somni impossible ...

... reflexions al voltant de l’enquesta de la UOC

Voldríem la independència del nostre país però no ens creiem que sigui possible aconseguir-la, això és una de les conclusions què es desprèn de l’ enquesta feta per la Universitat Oberta de Catalunya.

Per fer realitat un somni el primer que cal és sentir-lo , després creure-hi i començar a projectar un camí per arribar-hi , així la idea somniada es converteix en un projecte. Però als catalans ens falta aquest pas de creure’ns capaços d’aconseguir la llibertat de la nostra nació , tot i que si ens pregunten si ho voldríem el 50’3% diríem que sí .

D’una banda s’observa que de manera generalitzada hi ha aquest desig soterrat de tenir un estat propi, i sabem que els desitjos és fàcil que explotin en necessitat si aconseguim connectar amb els nostres sentiments i fer-los aflorar. De l’altra banda es deixa entreveure que no ens acabem de creure la força que podem arribar a tenir en una mobilització social.

Diu la faula que als enormes elefants els mantenen lligats a un tronquet que podrien trencar amb una estrebada, i no ho fan perquè de petits ja ho varen intentar moltes vegades sense aconseguir-ho... Els assessors de la campanya electoral de Barack Obama ho sabien prou bé quan van proposar el “Yes we can “, necessitaven donar esperança i optimisme. A Catalunya ja ens hem fet grans (sobretot en indignació !) i cal que ens creguem que sí que podem ser un estat lliure i independent, que les coses poden canviar si volem.

Crec que aquestes consultes populars que s’estan estenent pel país serviran per provocar una reflexió individual davant de la pregunta de si ets o no ets favorable a la independència de Catalunya i ens faran connectar amb les nostres ganes de ... amb el m’agradaria molt que ... amb tant de bo que ... i aquest és un bon pas per començar a dibuixar el camí que volem seguir.