Organitzem-nos per lluitar, lluitem per vèncer

El discurs de la normalitat democràtica que s’havia intentat vendre des del naixement de la “democràcia espanyola” està quedant en un no-res arreu del territori català, com ho demostra la violenta actuació policial que hem patit durant l’anomenada Primavera Valenciana o les arbitràries detencions que hem viscut a Mallorca durant la vaga general. Així mateix, al Principat de Catalunya estem patint una escalada repressiva sense precedents.

A efectes pràctics, doncs, tornem a viure mètodes i estratègies del passat, pròpies d’una dictadura, no només en l’actuació dels cossos armats, sinó també en la política econòmica i social dels governs espanyol i francès i dels diferents executius regionals dels Països Catalans. Les retallades dels drets civils i socials més bàsics, la progressiva desaparició dels nostres drets laborals, la precarització cada cop més agressiva dels treballadors i treballadores, la desaparició de serveis públics bàsics, les privatitzacions, els desnonaments, els acomiadaments massius, l’índex d’atur general i juvenil, la mateixa Reforma Laboral, la dependència dels mercats i dels desitjos de potències estrangeres, són una clara mostra del tarannà dels nostres governants, que s'han agenollat davant els mercats i el gran capital.

Estem, doncs, en un moment en el qual el capitalisme més agressiu (representat, entre d'altres, pel Banc Mundial, l'FMI o la Unió Europea) està desemmascarant-se a casa nostra de la mà de les polítiques neoliberals i complaents aplicades per la dreta de tota la vida (CiU i PP). Mentrestant, les esquerres parlamentàries (la socialdemocràcia) abaixen el cap i demanen un nou pacte social.

Des de la Plataforma Prou Retallades de l'Anoia entenem que totes aquestes qüestions són, en definitiva, indicadors d’una política social i econòmica basada en els retrocessos pels treballadors i treballadores. Polítiques que sempre s’apliquen en detriment de la majoria i en favor dels més privilegiats, dels capitalistes, és a dir, de les grans fortunes i de les grans empreses que operen als Països Catalans. En temps de crisi, no s’està protegint les persones més dèbils, sinó difonent el discurs de la por per beneficiar els més poderosos.

Entenem, doncs, que ens estem apropant a moments de canvis profunds. La crisi no és un petit episodi de la història d’Europa i del món, sinó un nou estat de les coses que alguns volen aprofitar per reestructurar el capitalisme en unes condicions molt més perjudicials per la gran majoria de la població. Pretenen exprimir al màxim els nostres drets i llibertats fins arribar allà on puguin continuar enriquint-se i acumulant capital a costa de la nostra força de treball.

Són, doncs, moments de canvi. I de nosaltres depèn que aquest canvi es dirigeixi en un altra direcció. Cal prendre consciència de les nostres possibilitats i de la nostra capacitat per canviar l’estat de les coses. Ens hem de creure que, si ens unim i lluitem, juntes serem capaces d’acabar amb la dictadura del capitalisme i dels mercats.

Ara, més que mai, necessitem de la unitat de classe i de la solidaritat per combatre les cada vegada més accentuades polítiques repressives i anti-populars dels governs titella.

La burgesia espanyola, seguint els mandats d'institucions antidemocràtiques com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, la Unió Europea, i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, han emprès una batalla per enfonsar-nos definitivament en la precarietat i la submissió, i només ens podrem desfer d'aquesta dictadura capitalista amb la nostra lluita i compromís.

Ni retallades ni dictadura del capital!