El palmó del Bisbat de Solsona

El Balcó principal del Bisbe de Solsona, amb una palma lamentable. La més “remilgada” i ostentosa que haurà pogut trobar.

En aquell diumenge de rams de fa uns 1980 anys, segons el nostre calendari i la nostra cultura, que ens agradi més o menys, gairebé tots la seguim; doncs per això justament ara, la majoria, gaudim d'unes vacances o dies de descans. És pasqüa.

Com deia, a la ciutat de Jerusalem, aquell diumenge de rams, quan tothom donava la benvinguda amb el cor ple de joia, perquè era ell. Era Jesús de Natzaret. Al que la majoria de gent, en aquells temps plenament convençuda, serena i senzilla, seguia i creia en ell.

El beneïen amb una senzilla branca de palma, o el que ara, en els nostres temps coneixem com a palmó, però senzillament això. No calen més floritures per a seguir la tradició cristiana de la benedicció del ram.

Aquest, és justament, el reflex de la situació actual d'una molt bona part de l'Església com a institució, en lloc de predicar amb l'exemple de Jesús, l'home que anava amb unes espardenyes ben pobres, no ostentava, ni aparentava res, simplement predicava amb la seva paraula i l'exemple; ajudava aquell més feble, malalt o desvalgut. Doncs, potser que s'ho facin mirar, s'autoanalitzin una mica, només una mica. Toquin de peus a terra i molt probablement, així tindrien més fidels feligresos.

Bona Pasqüa !

M.S.P

Pallejà