Parents, no delinqüents!

Estic indignat per tots els requisits que les administracions policials d'aquí demanen als meus parents argentins per passar uns dies a c asa meva durant aquest estiu. Com si es tractessin de delinqüents m'obliguen a certificar que marxaran un dia concret, que els mantindré a casa (i he de presentar la meva darrera nòmina i l'escriptura del pis on visc per demostrar que jo no sóc extraterrestre), he de certificar que m'uneix amb ells un vincle familiar i presentar com a prova alguna fotografia o vídeo que ens involucri, he de presentar una fotocòpia del passaport de cadascun d'ells i el meu DNI com a responsable legal de l'acollida.

Això jo. Pel que fa a ells, en arribar a l,'Estat Espanyol estan obligats a mostrar el bitllet de tornada; han d'acreditar que porten al damunt 60 euros per cada persona i dia que volen passar aquí; una carta d'invitació signada per mi i per la policia del lloc on resideixo que diu que endavant, que poden venir; també han d'acreditar en quin domicili argentí viuen a través d'un certificat de l'ajuntament d'allà i una assegurança mèdica que els cobreixi el que els pugui passar aquí. Quina vergonya!

Tinc parents a l'Argentina perquè ara fa cent anys un germà del meu avi, amb només 19 anys va ser rebut allà amb els braços oberts i li van permetre d'estar-se a l'Hotel de Inmigrantes del port de Buenos Aires amb totes les despeses cobertes fins que li van aconseguir feina a la província de Córdoba i fins i tot li van pagar el deplaçament fins al nou lloc de treball i de residència. A ell, i a milers de joves catalans i espanyols com ell.

Però no cal anar tan lluny. El juliol passat vaig ser jo el que vaig anar a l'Argentina i, tret del passaport en regla, no em van demanar res més. Aquí no, aquí desconfiem de tot i de tothom i hem convertit l'Estat espanyol en un miserable fortí gairebé impermeable. I així ens va.

Joan Pinyol

Capellades