Parlem clar

En aquests temps de crisi, incertesa i confusió ja no sabem a qui carregar el mort.Constantment sento comentaris molt poc afortunats sobre els inmigrants i els suposats privilegis de què gaudeixen. Llegendes urbanes?: gent que passa per les cues del "super" sense pagar i que es monta un "cristo" de nassos; Ajuts per a rentadores que es canvien per "mega" TVs de plasma; cotxets de nadó supersònics "que ja voldria jo tenir", etc... I dol sobretot perquè no hi ha la més mínima delicadesa alhora de parlar-ne davant de persones que treballen dur i bé i que han d'aguantar referències despectives en que es posa a tothom al mateix sac. M'agradaria que algú autoritzat aclarís quins i amb quins criteris es reparteixen els ajuts, municipals o no. Si n'hem de parlar, parlem-ne clar i amb coneixement. D'altra banda, els casos greus de corrupció i lladrocini institucionalitzat ens han sortit de dins; Potser per això, de tant caure'ns la cara de vergonya, de l'emprenyamenta i la impotència no gosem mirar-nos al mirall. Sóm tots una colla d'hipòcrites?. Mentre aquests senyors, empresaris i polítics regalimàven poder i prestigi se'ls considerava el paradigma de l'èxit. Però quan toquem el tema sempre ho rematem amb un: No n'hi ha un pam de net!