Perpetuar l’abstenció

Les previsions s’han complert i l’abstenció a les eleccions europees ha estat més que notable: sis de cada deu catalans amb dret a vot, pels motius que siguin, no van acudir a les urnes. L’abstenció s’ha integrat en els discursos de campanya i dels dies posteriors a la celebració d’uns comicis, però les declaracions dels líders polítics mai traspassen el terreny del simple debat. El fet és que no té massa lògica que les formacions polítiques amb representació parlamentària canviïn res, mentre el repartiment de cadires (escons) sigui independent de la quanitat de gent que va a votar. Grans i petits defensen la seva parcel·la i llestos. S’imaginen un oligopoli de cinc empreses que, malgrat poder-se repartir el 100% del mercat, any rera any no para de perdre clients i ningú hi fa res? Aquesta és la situació dels partits polítics catalans, que són incapaços de prendre mesures per redreçar la situació o pensar noves estratègies per generar il·lusió i confiança en l’electorat català. A més, els recursos destinats a polítiques de participació ciutadana creixen al mateix ritme que la desafecció envers qui les impulsa, i l’establiment de blocs electorals als mitjans públics dificulta l’entrada de nous partits. La situació és legal, però la legitimitat dels qui diuen representar-nos ha de millorar.