Pim pam POUM: l’adéu a la Igualada industrial?

El 2010 ha arribat amb un pa sota el braç. Un bon pa de quilo, que, poca broma, ha de marcar el pols de la ciutat pels propers 20 anys. El nou Pla d’Ordenació Urbanística d’Igualada, el POUM pels amics, coneguts i saludats, no pot deixar a ningú indiferent. I vagi per endavant l’absoluta coincidència amb la resta de formacions polítiques, de la necessitat d’actualització de l’anterior planejament, original de 1986.

Però d’aquí a donar per bona la proposta inicial, actualment en fase d’exposició pública fins al març, hi ha un bon tros. Durant els dos anys que ha trigat a veure la llum aquest nou Pla, s’ha gestat a l’ombra, una tremenda i temerària operació, que provocarà, si les al•legacions i l’aritmètica del Saló de Plens no ho impedeixen, la signatura del certificat de defunció del passat, present i futur teixit industrial igualadí.

La proliferació de canvis d’usos industrials cap a terciaris i/o residencials a diferents punts de la ciutat (Adoberies, avinguda Europa) o la creació de nous espais amb usos terciaris d’alt valor afegit (Pla de la Massa, tot un encert), és ambiciosa. És moderna. És enlluernadora... però senyors, la bombolla del totxo ja fa uns quants mesos que ha esclatat.

Un excés de creació d’espais de serveis, a costa de la pèrdua de sòl industrial actualment en ús, és una temeritat. No és moment de sacsejar. És bonic pensar que Igualada ha de ser un poderós pol d’atracció universal d’activitats d’alt valor afegit. Però Igualada ha de crear (i mantenir) el sòl necessari per donar feina a tot el conjunt d’igualadins, i saber que no tots són enginyers, investigadors, advocats o biòlegs. Tenim lampistes, mecànics, pintors, recaders, peons i administratius, que necessiten mantenir la seva activitat purament industrial.

Aquesta reflexió, és fruit de moltes trobades amb gent diversa, les darreres setmanes, amb el senzill objectiu de saber què vol la societat igualadina i què espera d’aquesta eina urbanística que dibuixa el model de ciutat. L’abstenció de CiU a l’aprovació inicial, s’ha d’entendre com el suport positiu a posar damunt la taula la discussió del model de ciutat que volem, i alhora, el frontal rebuig a la pèrdua de sòl industrial al polígon de Les Comes, a la solució donada a les Adoberies o a la prevista a la “Porta Comercial” de la zona de Can Roca.

Que no s’amagui aquest govern igualadí darrera un fals progressisme, per defensar una modernitat temerària. Que la permanència divina en aquest estat de possessió de la veritat absoluta, que ens té acostumats el govern socialista d’Igualada, no ens arrugui alhora de defensar a capa i espasa, el nostre Polígon Industrial. És una eina absolutament necessària per teixir l’inici de la recuperació econòmica, i alhora, l’entorn propiciatori per la creació d’aquests ansiats espais de serveis. Sense indústria no hi ha serveis. Sense vaques, no hi ha llet. Sense escoltar, no es pot decidir.