Pregó aigualit

Fa tot just una setmana que es va iniciar oficialment la Festa Major d’Igualada amb la lectura del pregó, acte que serà recordat com “l’any passat per aigua”. A conseqüència de les condicions meteorològiques, que ja es coneixien amb previsió, l’acte es va celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament d’Igualada. El canvi ràpid d’ubicació va efectuar-se enmig del caos, amb la conseqüent impossibilitat d’encabir tots els ciutadans que desitjaven estar presents a l’interior de la sala. Per aquest motiu vull fer arribar a tothom el text del pregó que l’Antic Gremi de Traginers va encarregar-me redactar i que, malauradament, tan sols una minoria de la ciutadania va poder compartir aquest moment tan especial per a mi.

D’una banda, com a igualadina, vull destacar la pèssima previsió per part del consistori en cas de pluja, però no és d’estranyar que es produís el gran desordre, ja que la màxima representació de l’administració local no es trobava a la sala, així com tampoc hi eren la resta de membres de la Comissió de Govern, exceptuant la regidora de Cultura i Festes, la sra. Maria Enrich i Murt. D’altra banda, la responsabilitat de finalitzar l’acte s’atribueix a l’alcalde, o en el seu defecte a la primera tinenta d’alcalde, o en el seu defecte al segon tinent d’alcalde, o en el seu defecte al tercer tinent d’alcalde, o en el seu defecte al quart tinent d’alcalde...

Davant l’absència dels anteriorment esmentats, dijous passat va ser el Salero, la funció del qual és donar relleu a la presència del consistori en els diversos actes de la Festa Major, qui va cloure la lectura del pregó. Tan sols em queda agrarir el suport rebut per part de la família, membres de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada i altres amants del patrimoni cultural igualadí a l’hora d’elaborar el pregó. Agraeixo també l’assistència i l’atenció dels presents al Saló de Plens dijous passat, i sóc conscient de la gran quantitat de persones que es van quedar a la porta. La cirereta ha estat les nombroses felicitacions rebudes posteriors a la lectura del text per part de coneguts i anònims, fet que demostra l’interès creixent de la ciutadania pels actes de la Festa Major d’Igualada i m’encoratja a seguir treballant desinteressadament per la cultura de la nostra ciutat. Moltíssimes gràcies!

PREGÓ FESTA MAJOR IGUALADA 2010

Il·lustríssim alcalde, regidors i autoritats agraïm “els Traginers” l’haver estat convidats. Músics, diables i castellers, balladors i portadors, Igualadins i forasters, bona tarda tingueu tots Tal com diu la tradició el tercer dijous d’agost a Igualada es fa un pregó que anuncia la Festa Major. Fa el pregó una entitat sense lucre ni diners i aquest any ha estat triat l’Antic Gremi de Traginers. L’any mil vuit-cents vint-i-dos començà la nostra història no és un fet gaire abundós un ens amb tanta memòria. Un pregó és una crida, és la publicació en veu alta -per part d’un pregoner- de noves que interessen als habitants d’una ciutat, i amb el vostre permís, prescindeixo del toc de trompeta que l'hauria de precedir. Mai m’hauria imaginat aquí dalt, amb un micròfon al davant, anunciant la Festa Major d’Igualada a tots els presents d'una manera tan protocol·lària. Sempre he pensat que les persones que han passat pel lloc on ara em trobo eren personatges públics molt reconeguts de tota la ciutat, ja fos socialment o professionalment. Quan el Sr. Magí Molas, president de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, em va proposar fer el pregó d’enguany, no em creia amb prou coneixements per dur a terme una tasca tan important.

En acceptar, vaig considerar que això no era un reconeixement a la meva persona, sinó a l’esforç de l’entitat (de la qual en sóc pubilla el present any) per haver mantingut viva la tradició igualadina dels Tres Tombs de manera ininterrompuda. És per aquest motiu que vaig prendre amb il.lusió l'honor d’obrir la Festa Major d’Igualada, pel qual em sento immensament orgullosa i agraïda per la confiança que el president ha dipositat en mi per dur-ho a terme. La il·lusió en rebre la notícia i aceptar-la, tot seguit es va convertir en una preocupació a l’hora d’escriure el pregó. Igualada ha tingut molt bons pregoners, i m’agradaria estar a la seva alçada, però la principal intenció és que us arribi la meva estima per aquesta festa i els actes que la formen, especialment els tradicionals. Llegir el pregó de la Festa Major em sembla quelcom que tot ciutadà deu ambicionar de fer algun dia. Animar els veïns i visitants d'una ciutat a viure intensament els dies de festa Gran, a deixar-se endur per l'eufòria i les activitats que els qui organitzen els actes han programat. La festa Major és -o hauria de ser- un acte imprescindible per a tots els igualadins i igualadines. És la culminació de l'estiu, la festa del seu patró, l'apòstol Sant Bartomeu, la celebració posterior a les collites del cereal i prèvia a la verema.

També és el moment de compartir records i vivències amb els amics o amb aquells igualadins que durant la resta de l'any no resideixen en aquesta contrada. És el moment d'exercir la capitalitat, de ser el cap i casal de comarca i de centralitzar tot l'esperit festiu d'aquesta regió que és l'Anoia. Cal aclarir el perquè s'ha escollit enguany a l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada per fer el pregó de la Festa major 2010. Val a dir que l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és una entitat que té l’honor de ser de les més antigues del nostre país, i a més, la única que conserva les seves banderes gremials originals. Per tot això -i sobretot, per l’empenta dels seus membres- el gremi va ser merescudament reconegut el passat any 2009 amb l’atorgament de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. És una comesa implícita de tot pregoner donar un cop d’ull al passat, especialment a les vivències i emocions viscudes dins la festa. Aquesta ciutat mil·lenària s’inicià amb un petit nucli de població ubicat en l’encreuament de camins de Barcelona a Lleida i del Pirineu a la costa, on actualment s'alça la basílica de Santa Maria, punt tant central de la nostra festa.

Durant els segles XVIII i XIX, el motor econòmic d’Igualada fou la indústria textil i l’adobat de les pells, moment en què es van construir les adoberies i les fàbriques tèxtils, de les quals encara podem contemplar per diversos llocs de la ciutat les imponents xemeneies. Elles també han estat testimoni dels nombrorsos canvis que ha patit la ciutat i, evidentment, la seva Festa Major. Aquelles xemeneies veien sortir els obrers de la feina i, alguns d'ells, després d'unes jornades laborals avui dia molt més minvades, assajaven els balls i la moixiganga a la Plaça dels Porcs. Aquest any ens espera un programa d’actes ple d’activitats lúdiques, culturals, tradicionals i esportives variades, sense oblidar que una Festa Major, ha de tenir uns actes i manifestacions essencials que no poden faltar-hi i que són el nucli vertebrador de la mateixa i la seva raó de ser, segons un model establert a finals de segle XVIII a les poblacions d'Igualada, Vilafranca, Sitges, Vilanova i La Geltrú, Tarragona, Reus, El Vendrell, l'Arboç... ja ho deia l'il.lustre igualadí Jaume Serra Iglésias, en el seu quadro de costums igualadinas de 1881: Los balls són lo tot de la festa Major. Enguany el programa es veu enriquit amb diverses novetats.

Com a pubilla del Gremi, voldria recalcar -pel seu alt component sentimental que per a mi té- la commemoració del 50è aniversari de la rèplica de de la diligència que antigament recorria el trajecte entre Igualada i Barcelona. La majoria de vosaltres l’heu pogut contemplar cada gener durant els Tres Tombs d’Igualada i, fins i tot, probablement hi heu passejat. Els qui no heu tingut aquesta oportunitat, el dissabte ho podreu fer. Malauradament la delicada situació econòmica que viu aquest país ha quedat palesa en les arques municipals de tot el país, i per aquest motiu la Festa Major d'Igualada ha hagut d'ajustar al màxim els pressupostos. Però no patiu! A diferència de la retallada estatutària del Constitucional, la Festa Major d’Igualada d’enguany serà igual de lluïda que les anteriors. Any rere any, la Festa Major se supera. Un exemple és la creació l’any 2003 de la Collon@da, que des de fa uns anys ha ajudat a aturar la fugida massiva del jovent igualadí a les Festes Majors de les ciutats veïnes, ja que les activitats organitzades per les diverses colles de l’associació han tingut un èxit rotund, any rere any, vers el públic de totes les edats. I el seu gran mèrit és que es duen a terme amb uns baixos pressupostos. A més a més, des de l’any 2000 hem incrementat la imatgeria popular de la nostra ciutat, però no oblidem que caldria al meu entendre donar prioritat al que havíem tingut històricament.

Aprofito aquesta reflexió per recordar que la passada Festa Major vam viure l’inici d'una recuperació dels balls del seguici festiu d'Igualada rescatant el Ball de Bastons, que va tenir com a conseqüència la creació de l’entitat corresponent, els membres de la qual van ser degudament presentats en el Saló de Plens en un acte ben emotiu. Està a punt de començar una Festa Major en la que molta gent ha invertit desinteressadament el seu temps, esforç i il·lusió, per tal de fer realitat els projectes de les diverses entitats. El “plat fort” d’enguany és la recuperació d’un altre ball tradicional de la nostra ciutat: el Ball de Cercolets d’Igualada. El rigor de la recuperació i la il.lusió dels seus joves integrants omplirà d'alegria els nostres carrers, aportant un element patrimonial d'un gran valor que havíem perdut i que ara recuperem. Cal agrair també la participació dels seus padrins, el Ball de Cercolets de Vilafranca, i els músics que acompanyen tots dos balls, que han acceptat desinteressadament participar en la cercavila d'avui. I no són els únics: no manca enlloc la gent que, de manera volgudament anònima es llança amb entrega a col.laborar en el que faci falta. També anem mancats d'aquest personal, però cal dir que la quantitat i qualitat humana de la gent que fa la Festa Major d'Igualada ha anat en augment els darrers anys.

Un altre acte a tenir en compte, perquè em sembla fonamental, és l’anada a ofici del diumenge al matí, els balls protocol·laris durant el transcurs de l'ofici religiós en honor a Sant Bartomeu, l'exhibició castellera del diumenge al migdia, enguany amb la presència dels Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca i els Moixiganguers d’Igualada. Una actuació que promet ser de luxe en el marc del 15è aniversari de la nostra Colla, en el moment que es plantegen seriosament lel repte de començar a encarar els castells de vuit pisos. I els diables, ara que la polèmica llei encara permet l’encesa de carretilles. I què me’n dieu de la revetlla de les cinc places (una més polèmica que les altres), sense oblidar les sardanes, la Missa cantada, els contes, les conferències, les visites, les exposicions, l’esmorzar del Sant i el castell de focs artificials! I la llista fóra inacabable, per sort. Tenim un vast panorama festiu, per a totes les edats. Ja coneixeu l'impacte ciutadà de la cigronada, dels jocs bèsties, de les nits a barraques, el teatre, les orquestres, els concerts...

Per acabar, partint de la meva experiencia personal, des d’aquí us convido a participar en alguna associació o entitat d’Igualada, n’hi ha per tots els gustos i de tots colors. D’aquesta manera comprovareu que l’essència de la Festa Major és l’esforç i l’empenta de tots els membres de les diverses entitats, sense els quals no seria possible, així com la presència i el suport de tots els igualadins, que surten al carrer a donar animació i a emocionar-se amb els espectacles. Com deia doncs, Serra Iglésias, les diverses cercaviles són la base dels actes tradicionals de la Festa, on tots els membres de les entitats llueixen les seves millors gales i els seus millors exercicis i evolucions. Com a curiositat: sabeu que Igualada és de les poques ciutats dels Països Catalans que té un seguici històric valuosíssim? Malgrat això, en la cercavila en honor al seu patró, aquest no hi és present; retornar-lo al carrer seria -al meu entendre- incrementar moltíssim la vàlua cultural i el sentit d'existir de tot el seguici. A més a més, una cosa que he après a viure i a valorar dins del Gremi de Traginers, és el fet de celebrar la festa en el dia pertinent: la nostra Festa Major no coincideix des del 1977 amb el dia exacte, el 24 d’agost, dia de Sant Bartomeu, sinó que es celebra el diumenge més proper, fet que és hereu d'aquella tònica imperant des de la dècada dels setanta, el preferir les platges de Calafell a la Festa Gran. Sortosament, ja s'intueix des de fa anys un punt d'inflexió cap amunt. Penso que n'hem d'estar orgullosos, tot i que resta encara molt per fer.

Ja sé que un pregó pot anar revestit d'un caràcter d'activitat acadèmica, de lliçó magistral, però per això ja hi ha la conferència institucional que va fer dimarts el Sr. Rafael Jorba. A mi m'ha plagut però, el fet de remarcar l'enllaç de la ciutat amb les arrels de la seva festa gran. Cada dia som més els qui esperem amb nervis els dies de Festa Major, els qui comptem els anys per les festes: de Reis a Reis, de Festa Major a Festa Major i de Tres Tombs en Tres Tombs: heus ací els tres pilars de les nostres celebracions, diades que han donat justa i merescuda fama a la nostra ciutat. Aquest record i evocació del passat em semblen quelcom ineludible en un pregó, i és el que normalment sol agradar. La festa major també és moment de trobada, de reconciliació. Sota la capa del Sant Patró s'obliden renyines, malentesos, malestars, per esdevenir tots plegats un únic tronc i soca, arbre que necessita energia renovadora cada any, per tal d'afrontar amb èxit els reptes que com a ciutat se'ns presentaran en un futur proper. Un amic meu deia que la Patum de Berga, festa que visc, estimo i considero model a seguir, ha unit els berguedans en més d'una època de crisi severa.

Tant de bo la nostra Festa Major de Sant Bartomeu esdevingui aquest punt de trobada i d'unió entre tots els qui habiten en la nostra estimada ciutat. Moltes gràcies i bona Festa Major. Visca Sant Bartomeu ! Visca Sant Antoni Abat! I visca la Festa Major d’Igualada !