//Plugins sense CDN ?>
M’he proposat fer un article parlant del REC, i se’m fa estrany, feia tant temps que no em posava davant del teclat per escriure un article sobre el patrimoni arquitectònic d’Igualada, crec que potser ja no ho sabré fer.
Suposo que algú pensarà, “millor que no ho faci!” i potser té raó, però aquests dies que tant es parla del REC a resultes del POUM, em veig casi amb la obligació i segur amb la necessitat de dir-hi la meva.
Fa 18 anys que sota el paraigua del l’associació Anoia Verda i Neta, juntament amb la Teresa Mascó i el Josep Farrés vam fer una exposició en la que explicàvem el REC, la seva singularitat, els seus elements i la seva història.
No érem els primers, no vam descobrir res, sens va brindar una oportunitat i la vam aprofitar. Junt amb altres col•laboradors vam explicar un fet diferencial que té Igualada que la fa emblemàtica, i única. La ciutat es pot ventar de tenir un barri industrial diferent. Era i és un potencial, turístic, pedagògic, històric, per tant, i vist com ha evolucionat tot plegat, podria arribar a ser i hauríem d’aconseguir que fos, un potencial econòmic.
Poc a poc, els propis industrials, per necessitats logístiques i amb les benediccions de l’Ajuntament torn, van anar fent desaparèixer l’estructura, peculiaritats i els detalls del REC. Curiós, els industrials també han anat desapareixen. Avui sols se’n conserva un tros, per allò de deixar-ne constància.... i la resta ?, passi-ho bé!
Ara, amb el nou POUM, es projecta acabar d’esmicolar el poc que queda, i aquell barri industrial únic a l’Estat, que hauria pogut arribar ser “marca” de la ciutat, passarà a ser una peça de museu, no molt gran, no fos cas que ens generés masses despeses.
Què diríem d’una família que ignora els seus avis?, la història? el passat? Doncs, això és que està fent el nostre Ajuntament amb el nostre passat industrial, amb el Rec; oblida, ignora, casi m’atreviria a dir menysprea la nostra història industrial.
Ja fa temps, quan van fer les jornades de portes obertes de la reforma de l’edifici de l’Ajuntament , a un dirigent d’aquesta ciutat li vaig comentar, per escrit, que la sensació que jo tenia de la manera treballar de l’ajuntament en els temes del patrimoni arquitectònic, era similar a la manera d’actuar d’uns parents llunyans que reben una casa en herència i per desconeixement i sense informar-se, hi fan reformes pensant que l’endrecen i la modernitzen, llençant els records que no volen conèixer, perquè creuen que no li són propis. Quan acaben les obres, el resultat final deixa entreveure vagament el orígens... uns recordeu que ens diu en Raimon? “Qui perd els orígens per la identitat”.
I amb el Rec estem parlant d’això d’identitat. Igualada no té una gran arquitectura. Del Romànic al Modernisme, pràcticament tot és una arquitectura de segona línia. El REC és aquell conjunt que marca i explica una manera d’entendre social i econòmicament la vida d’un ciutat, la nostra-Igualada, és un model, un arquetip idiosincràtic de la vida industrial igualadina, fer-lo desaparèixer seria estripar la pàgina d’un llibre, reduir-lo, com es preveu, a la mínima expressió, és censurar la història.
La ciutat, i el seus dirigents de tots colors polítics, històricament, no han excel·lit mai per conservar el patrimoni arquitectònic; li ve de lluny, des de la “Pajarera” del mig de la plaça, a la reforma de l’interior de l’Ajuntament, podríem fer una llista. Una llista que s’intenta tapar amb intervencions bandera com la Cotonera “quan és mort el combregàvem”, o l’escorxador.
Expliquen que hi havia un col•leccionista de segells que en tenia un, del qual sols n’hi havia dos en tot els món. Diuen que va fer gecs i mànigues per adquirir l’altre, qual el va tenir en va estripar un, s’havia convertit en l’únic home del món que tenia una peça única, no tenia preu.... Ens deixarem escapar com Igualadins una peça única?
Si conservem el REC, conservem el nostre passat, deixem constància d’allò que vam ser, mantenim allò que no té ningú més, i podem obrir-ho a solucions de futur que respectin la identitat i els orígens d’Igualada.
daniel... tu ves defensant als adobers... si no poden mantenir el seu patrimoni qui l’ha de mantenir, jo? L’ajuntament? Vols q els ciutadans a traves de l’ajuntament paguem el manteniment de... Llegir més tots els edificis del rec? Llabors, els edificis que hem de mantenir, de qui serien propietat, dels adobers igualmento ens els podriem ”socialitzar”? I quants diners costaria aixó? Ens arruinariem? Estariem disposats a pagar un impost destina a arreglar el rec?
Per que gratis no crec q sigui, no?
ELs adobers no son uns angelets, ells no han mirat pel patrimoni arquitectonic, ens queixem sempre que q els ajuntaments volen estar sobre de tot, pero si no estan a sobre de tot també ens queixem...
Escolta, cada escú te les seves obligacions, i les dels propietaris adobers son encarregar-se dels seus edificis. I ja et dic, n’hi ha q tenen maquines molt cares a dintre, amb empreses q encara funcionen i donen diners pero que han preferit dexar q s’ensorri. I La crisi... es una cosa de ara, no? Fa 15 o 10 anys, hi havia crisi? No estava fa 10 anys el rec, els edificis del rec iguala de fets caldo?
I si resulta que fa 15 anys q el sector està en crisi... o es posen les piles o desapareixera... pero no se si es l’ajuntament qui ha de gastar-se els diners per que els adobers no han sapigut adaptarse i modernitzar-se a la economia actual.
I crec q aixó, dona igual si manen uns o altres, la questió es, volen els igualadins posar els seus diners en la rehavilitació del rec? Volen? A canvi de que?
De quants diners per cap espem parlant? Volem o no? Per que es questió de diners.
Fen uns petits incisos en els comentaris d´avui del teu meravellos escrit, Pau, cóm diu el Daniel, traspues amor per Igualada. !es cert!, es gratificant llegir-te. Crec que el Ramon en el primer... Llegir més comentari l´ha encertat de plé, tots a treballar pel barri de rec, propietaris -adobers, etc- sense excloure a ningú, tots hi sumem, ningú hi resta; es cert Ramon, seria l´ hòstia. Vull trencar una llança a favor dels adobers. Es dur tirar endevant una empresa, davant la crissi, els impagaments, la depuradora,etc. tot a la seva esquena, sense ajuts, no cóm en altres llocs d´Europa. Es molt facil dir que el barrí, ells -els adobers -l´han deixat degradar, aixó no es just, ells crean feina, riquesa i llocs de treball, aixó sol ja es una carta de presentació. Les empreses que hi han en estat deplorable cóm diuen els comentaris de la Rosa i l´estar, son empreses que no van poder superar la crissi hi ara estan abandonades en desús ó millor dit a l´espera de nous usos
completament d’acord, ”ROSA@” i ”estar”.
Ara, quan un ajuntament podria tenir cura i no la té, em sembla més greu... conec adoberies magnífiques que no estan com caldria, però és que... Llegir més s’hi treballa, gent.I no tothom pot mantenir el que hereda...
Altres temes ja em semblen més greus: una reforma a edificis o espais públics es pot fer de moltes maneres.
En fi...com deia un eslògan de neveres: ”El temps ens dóna la raó (SÍ)”.
rosa, jo també crec que els principals culpables del deplorable estat del rec es dels propietaris. Hi ha empreses que encara funcionen, amb maquinaria carisima per dintre pero l’edifici de fora fa... Llegir més pena i cau a trossos...
soposo que esperen q algu els subvencioni (amb els diners dels meus impostos) la reforma dels seus edificis... o bé sel’s enrefot i deixen q es malmeti tot...
Els de l’Entesa també van fer desaparèixer la Font de la Carota quan van fer les obres del Passeig de les Cabres. Què n’han fet ? Són únics destruïnt el nostre patrimoni històric.
Alfons tens tota la raó amb això de l’Scalextric del Passeig de Les Cabres!!!! Aquests nois de la ”gauche divine” (PSC+ICV) no tenen cap sensibilitat.
M’has tret les paraules de la boca, Pau. De totes formes, no ens podem oblidar de la responsabilitat dels propietaris en la desfeta, els quals no s’hi han gastat ni un ’duro’ des de fa anys i... Llegir més anys. I encara ho voldran cobrar a preu de nou?
D´acord completament amb tú Pau i demés comentaris que es fán. Poso un exemple: Any 2002, Tema: Parking i urbanització de la Plaça de la Creu i el Passeig de les Cabres; conservació del... Llegir més Patrimoni històric i/o restaruració del mateix en aquesta ciutat..pedoneu l´expressió ”0 patatero”, aixó si a bombo i plateret ”l´emblematica Font de la Carota, la conservem.....” o bé....”ara amb aquest meravelllós catàleg del Patrimoni históric i arquitectónic de la nostre ciutat..els elements, estaran catalogats i protegits...” Es vàn carregar un Passeig que feia realment goig de veure, plè de vida i activitat - del 1.852 -amb tots els seus elements, etc...per un Scalectric, actual, mort, i sense vida.
Senyors politiqueros,i ”tecnics” deixeu el discurs del progrés, del bè per la ciutat i de preservació del Patrimoni històric, que crec que jo que sóc un humíl traginer d´aquesta ciutat, penso hi entec quelcom més. Ara veig que el seguent pas es el Barri del Rec...l´historia es repeteix, també en nom del progrés i el totxo i no se que més.
-Ja fa molts anys, vaig ser el primer en dir que posar una Font a la Plaça de l’Ajuntament sería un error. (Hemeroteca Revista Vida).
El temps va donar-nos la raó. La Font va ser enderrocada... Llegir més tot i la despesa feta.
Aquesta vegada el tema és molt més greu perquè l’error és immens.
Molt d’acord. No ens podem deixar perdre aquest barri. Alguns partits parlen molt i es posen medalles de protecció del patrimoni i preparen les excavadores. Llegiu bé el POUM aprovat inicialment... Llegir més i ho veureu.
Gràcies Pau.
És un article bellíssim, traspues estima per Igualada. No solament comparteixo aquesta opinió (amb el benentès que òbviament a les ciutats s’hi ha de viure i s’han de poder... Llegir més sostenir), sinó que no crec que sigui la manera de treballar solament ”en matèria de patrimoni arquitectònic”. Ho és també en matèria de patrimoni immaterial, en puc donar fe.
En el següent paràgraf l’has encertat de ple:
”...llençant els records que no volen conèixer, perquè creuen que no li són propis. Quan acaben les obres, el resultat final deixa entreveure vagament el orígens...” Molt ben expressat.
A l’excusa que sovint rebo: ”les coses han d’evolucionar,no?” m’agradaria saber què hi tens a dir; potser se t’acut una resposta millor que la meva: ”sense que es vulgui, les coses ja evolucionen, no es pot evitar”.
Això no preocupa si no fos que, ben sovint, les intervencions o novetats no són reversibles. Temps al temps, jo parlo de folklore. I ens en penedirem, i no pas poc. Algú ja se n’està començant a penedir...
Avís important: amb aquest comentari NO FAIG POLÍTICA, que no m’interessa massa. Comento una situació constatada i contrastada.
Moltes gràcies altre cop.
N’hi ha que intenten fer cultura a Igualada, si els deixen.
d’un altre historiador de l’art, investigador cultural i més coses ”rares”.
És una llàstima q un patrimoni únic acabi d’aquesta manera! ...i desprès ens escandalitzem quan els talibans van fer explotar els budes de pedra. Una vergonya!
Pau, les teves paraules són molt aclaridores.
N’hem parlat tant i tant del rec que al final moltes idees semblen gastades i cansen.
Però amb el teus comentaris has posat el dit a la nafra de... Llegir més coses importantíssimes que a aquesta ciutat no s’han fet be, per ara.
Els criteris de restauració del patrimoni d’Igualada són cosmètica pura.
Potser al rec tindrem la oportunitat de canviar de model i fer les coses amb profunditat.
Es podria planificar un REC on tothom i guanyi, inclús els propietaris.
Això seria màrqueting de ciutat, això seria respecte pels avis, això seria l’hòstia.
daniel
igd
25 de febrer 2010.09:35h
Vejam; si us llegiu bé la meva intervenció, no dic que els adobers no hi tinguin res a pelar en l’assumpte, i és cert que molts han deixat caure les fàbriques abans de correr riscos.
Jo em... Llegir més dedico a patrimoni cultural, al seu coneixement i al seu estudi; no sabria fer res més. Que l’Ajuntament serveix per cuidar i vetllar una ciutat, és innegable.
Torno a dir: la ROSA@ i l’estar tenen raó. Però que un particular tingui descuidat o malmeti el patrimoni cultural em sembla menys greu o menys punible que no pas que aquest descuit sigui a càrrec de l’administració pública.L’article parlava d’això i no d’una altra cosa.
Jo no foto llenya a ningú; només que no acabo de veure que els qui governen tinguin massa sensibilitat envers el patrimoni cultural que posseïm; res més.
I respecte de pagar per tenir cuidat el patrimoni, jo fa molts anys que ho faig. Encara avui avanço diners de la meva butxaca per certes activitats culturals. I no tinc feina fixa.
Senyors i senyores d’Igualada (EN GENERAL): menys luxe i menys ostentació, els carrers nets i endreçats, el rec a lloc i com cal, les nostres tradicions en valor i la nostra ciutat per davant de totes, si podem. I podem.