En record a Ramon Nadal

Tenies 31 anys, nosaltres en teniem 17.
Vas arribar de La Figuerosa, tu, la teva motxilla, el teu humor, el teu caràcter, planer, humil, ’de poble’,
i fàcilment et vas convertir en ’un dels... Llegir més nostres’.

La gran diferència és que tu eres el professor d’Economia i
nosaltres érem els teus alumnes.
I això, encara et feia més ’gran’.

Degut a la meva situació en aquell moment, de jugador actiu
del Club Bàsquet Igualada, vaig tenir la sort de poder-te introduir en el món basquetbolístic anoienc,
i fer que així seguissis amb una de les teves grans passions a la vida: El Bàsquet.

Sé de ciència certa, i a travès de la teva paraula també,
que vas passar uns meravellosos anys disfrutant del teu esport favorit i de les amistats, a la Unió Esportiva Capellades.

Vas tenir que deixar l’esport ’professional’ per problemes de
salut de molt jove ja, però el teu esperit actiu no el vas perdre mai.

Enrolat en l’AMPA del Col·legi García Fossas,
on cursaven els teus estimats Martí i Clara,
vinculat en la seva escola de teatre, i en aquell grup
de pares que llogaven la pista exterior els dilluns,
per fer aquell partidet de bàsquet (o partidàs de viejas glorias), i en el què algún dia apareixia jo i ja la liavem, amb tú, el Soteras, ...
Quins partits nano!!! Quins partidassos!!

Ramón ... feia temps que no sabia de tu ...

Sorprés m’he quedat, tremolós, ...

Penso, ... que la vida a vegades és injusta.
Últimament, mot injusta ...

Com diu el Llorenç Capdevila, és per això, també, per com eres i com et recordarem, que continuaràs viu.

Ostres! Lo Ramon! Quina pena! Fa anys que vas ser el meu tutor a l’institut, quasi 15 ja! I mai t’he oblidat. Vas ser el millor profe de tots els que vaig tenir! Mira que ens feies riure, fins i... Llegir més tot a classe d’economia! Que ja es dificil això! Encara t’havia trobat alguna vegada amb la bicicleta i tu no ens oblidaves mai! T’enrecordaves del nom i tot, amb la d’alumnes que has tingut! Vull donar el meu condol a la familia i amics i dir-te que sempre estaràs amb mi Ramon! Descansa en pau i fes riure també als d’allà dalt! ;-)

no més gustós seria el seu recordatori que un petit detall de tot el que va ser i seguira sent per nosaltres RAMON i despres de tot aixo espero que s’hagi marchat en pau ja no li quedaba res mes... Llegir més a fer, fent-ho, ho va ser TOT.

Fa molts anys que vaig ser alumna del Ramon, més de deu!, però el recordo com si fos ahir. L’economia i l’empresa, amb ell, eren matèries fascinants, properes i molt comprensibles. Recordo la... Llegir més seva alçada, el seu parlar, el somriure còmplice que sempre tenia i la seva humanitat... La vida és molt injusta, Ramon, però sé que seguiràs sent igual d’autèntic allà on siguis. Descansa en pau.

Encara recordo els temps quan estava a 4t. d’ESO. Les classes de socials amb en Ramon. Una persona de les que dificilment es troben. Veure’l camniar pels passadissos, tan alt, i tant humil,... Llegir més sempre amb un somriure per tothom. Classes diferents, sempre intentant treure el millor de tots, capaç de aguantar les bromes de alumnes i inclús gaudir-les. Tinc masses anectdòtes i cap d’elles li faria justícia a una gran persona.
Tant de temps sense saber de tu i que arribi aquesta noticia es un cop dur per tots els que t’hem tingut com a professor. Que vagi be Ramon.

El Ramon, més que un professor un gran amic, una persona la qual ens ajudava, ens comprenia i els aconsellava, ens donava anims per seguir endavant i ell mateix deia que era fort que podria amb tot!... Llegir més I se que es molt fort, que sigui on sigui seguirà lluitant per tot el que li vingui.
Petits i lletjos, treballeu esclaus!.. ell ens deia, petites frases que fan que vagis amb ganes a classe, petites frases que ens feien aprendre i valorar de ell i de nosaltres mateixos.
Sempre et recordarem i sempre estaràs entre nosaltres!

has sigut un dels millors professor que hem tingut, per les ganes que hi posaves, la manera que feies que les classes arribesin a tothom fent agafar gran admiracio tant per a tu com per la... Llegir més asiguntara.
sempre parlan dels fills, de la teva dona que sino recordo malament sempre deies que era mes baixa que tu i de la manera que ho explicaves ens feies riure a tots, i teniem ganes de saber més i més de tu, del tractor que un any vas explicar que havies anat a una discoteca amb ell... moltes anectotes que a dia d’avui encara ens enrecordem i ens fa treure un somriure.
Sempre et recordarem!!!

El nostre Ramon

Perquè, el nostre Ramon ?

Perquè eres una bona persona, perquè deixaves forta petjada a tots els que vam tenir la sort i l’orgull de compartir instants de la teva vida.
Perquè... Llegir més tot ho feies fàcil, perquè tot ho feies senzill, perquè eras un encant de persona, un optimista de la vida ..

Aixi eras tu, quines ganes de viure!

En diverses ocasions en les nostres converses. abans i després de la malaltia, jo sentia emoció veure com parlaves de la teva família, la devoció que senties per la teva dona Magda, de la qual estaves fortament enamorat, de la estimació als teus fills, la Clara i el Martí, de les petites coses de cada dia, que tu feies grans. Es notava en els teus ulls una mirada orgullosa i satisfeta en parlar d’ells.

Recordo les experiències en el grup de teatre de l’escola, que és on et vaig començar a tractar i conèixer. Aviat vaig quedar agradablement captivat per la teva humanitat, el teu fi humor..., eres el bàlsam per a lels mals moments, eres el nostre pal de paller.

Quin Sant Jordi amb patinet tan genial ...

Al llarg de la teva maleïda malaltia, sempre vas tocar de peus a terra, quina fortalesa. En les visites i en les trucades per telèfon, sempre donant-me records per els demès, torno a repetir quina qualitat humana, passant moments terribles i tu pensant en els altres. Així eres tu.

Si els que solament hem tingut una relació més limitada, estem tan abatuts, que no serà per als amics de sempre, els teus ex alumnes i com no per als teus familiars. Això ha sigut una gran pèrdua.

Espero haver aportat quelcom a la teva vida, però no tant com has fet tu amb nosaltres. També espero haver après almenys una mica de tu, per poder millorar com a persona.

Per això, i per molt mes, sempre estaràs en el nostre cor, i per això ets i seràs el nostre Ramon

Adeu per sempre Ramon,. Lo Ramon.

S’ha creat una pàgina en memòria seva:

memorialramonnadal.wordpress.com