Recuperem la Colla de Ball de Cercolets d'Igualada

Després de dècades, el Ball de Cercolets d'Igualada ha tornat aquest any a sortir al carrer per donar ambient, color, vida i alegria a la Festa Major, juntament amb tots els altres elements del seguici popular amb els quals compta la ciutat. Aquest escrit el faig personalment, des del meu punt de vista, explicant-vos el que ha estat per a mi aconseguir arribar a la Festa Major d'Igualada d'enguany.

Fa cosa d'un any, després que s'estrenessin les noves colles bastoneres d'Igualada, força gent de la ciutat i comarca (alguns no ens coneixiem i no formavem part de cap entitat ni grup en concret) vam coincidir en què tots teniem ganes de sortir a la cercavila de la Festa Major, que la vèiem com un símbol de festa, gratificant al il•lusionar a la gent de la ciutat que surt a passejar. Volíem ajudar a revifar la festa que anys enrere Igualada tenia, amb molta gent pels carrers, portant gegants, interpretant els balls de diables o de pastorets, etc. Compartíem la idea de recuperar de mica en mica el seguici de la nostra ciutat que es va perdre en dècades passades.

M'havien parlat de l'antic Ball de Cercolets, que havia nascut a Igualada l'any 1802 i que s'havia dissolt cap a 1928. El ball amb cèrcols, però, no va desaparèixer del tot de la ciutat, ja que s'havia mantingut a càrrec de colles forànies o d'esbarts.

Engrescats per la recuperació que s'havia fet l'any anterior del Ball de Bastons d'Igualada, vam decidir restablir l'antic Ball de Cercolets.

A partir del gener de 2010 vam començar a assajar a l'Ateneu Igualadí. Apreníem els passos bàsics, ens anàvem coneixent entre nosaltres, i mentrestant, en Daniel Vilarrubias anava treballant en la recuperació de les músiques, del ball parlat, del tipus de pas que calia dansar i del vestit (disseny que va córrer a càrrec de Mercè Cuadras i que és pràcticament igual al que es veu en les fotografies de principis de segle XX). Després vam anar avançant i perfeccionant el ball, en mans del Pau i la Marta. Vam voler constituir-nos com a entitat, i el 24 de febrer de 2010, ja érem l'Associació Ball de Cercolets d'Igualada, formada per 26 balladors.

No van ser fàcils els assajos, ja que el fet de ser tanta gent dificultava avançar més ràpid, i alguns dies s'acumulaven nervis i estrés. Però de mica en mica tots vam anar agafant-li el gust, i anàvem a assaig amb ganes que sortís el màxim de bé, mentre s'anava acostant el 19 d'Agost, dijous de Festa Major, data en la qual sortiríem per primera vegada.

Havent-nos establert com a entitat i havent començat a treballar amb els vestits, vam demanar ajuda econòmica a l'ajuntament, presentant la sol•licitud de subvencions per al 2010. Vam presentar una memòria o projecte de recuperació, que contenia una llarga explicació amb tots els detalls del què havia estat el Ball de Cercolets, de qui érem nosaltres, què preteníem, de la qualitat i criteris que seguia la recuperació, del protocol, quina activitat volíem fer, que volíem esdevenir un element del seguici en la manifestació folklòrica de la ciutat d’Igualada i ser una colla estable, ballar en tot l'àmbit català i donar a conèixer la nostra ciutat. Finalment, comptava amb un desglossament del cost de l'activitat, que ha sobrepassat els 3.600 euros.

Aquests diners els hem pagat entre tots els balladors i gràcies a la subvenció que ens va atorgar el Consell Comarcal de l'Anoia i també la subvenció que hem sabut avui mateix que rebíem per part de la Generalitat de Catalunya, ja que la subvenció rebuda de l'Ajuntament de la ciutat, va ser de 270 euros. Tot i aquest fet, que va ser un cop fort per la colla, vam tirar endavant amb la recuperació, vam continuar assajant, vam seguir amb l'elaboració dels vestits i vam fer els cèrcols entre tots.

Tot i aquesta minsa participació de l'ajuntament en la recuperació del Ball, la regidoria de cultura va vendre'l, en el programa de Festa Major i la seva presentació a alguns mitjans, com un dels plats forts de la festa, apropiant-se en certa manera d'un esforç que havíem hagut de fer sols.

Després de molt esperar, de patir, de riure, de passar hores i hores assajant i perfeccionant, va arribar l'esperat dijous de Festa Major en el qual alguns s'enfrontaven per primera vegada a una cercavila i d'altres ens hi tornàvem a trobar però amb un nou ball per presentar, amb un nou vestit i amb moltes ganes d'ensenyar la feina feta a tota la ciutat. Esperàvem no decepcionar a ningú. Vam estar pendents del temps tot el dia, va ploure amb ganes tot el matí però a les 6 de la tarda el sol va ensenyar la cara. Va començar la cercavila amb l'energia de cada any i amb una actuació dels Cercolets immillorable per ser la primera. La mala sort, però, va voler que quan nosaltres arribàvem a plaça comencés a ploure de nou i ens fessin aturar el ball. La pregonera i el Salero ens van donar igualment la benvinguda com a nova colla del seguici popular, i els ànims no van decaure en cap moment. Vam ballar amb moltes ganes dissabte, diumenge i fins i tot dimarts, per honorar Sant Bartomeu, el patró de la ciutat.

Des de la inauguració fins a dia d'avui hem rebut moltes felicitacions però també crítiques, crítiques que desmereixen l'esforç i la feina feta tot aquest any, un any en què hem treballat amb empenta, totalment sense ànim de lucre per a enriquir el folklore de la ciutat. Com a joves que som hem volgut recordar que la Festa Major no és només una festa noctura, sinó que la seva base es troba en les cercaviles, les quals hi ha qui les veu com una passejada de bestiari popular, i qui en conserva el seu significat originari que és la veneració al sant patró de la ciutat.

Igualada està recuperant el seu patrimoni folklòric amb una qualitat excepcional, no per allargar les cercaviles, sinó per fer-les més boniques, més riques, històriques i entretingudes i hauria de donar gust de veure com les generacions que pugen estan donant força de nou a la festa de la ciutat. La Festa Major és una de les celebracions que més uneix la població igualadina: com s'ajuden les colles entre elles, ja sigui per treure els gegants o per posar-se la faixa, com s'animen al ballar, com aplaudeix el públic a totes les actuacions o com plorem tots junts davant el primer castell de 8.

I és precisament per aquesta Festa, perquè hi creiem, perquè la vivim, perquè volem fer-la més forta, més igualadina que vam posar-nos a davant del Ball de Cercolets. Només em resta donar immensament les gràcies a la colla, als balladors, als que realment ho han fet possible, als que hi han posat les ganes, especialment aquest dies de cercaviles. A tots: Anna F., Eulàlia, Victor, Carla, Marta C., Anna C., Joana, Andreu, Carles, Laura, Marcel, Nil, Jana, Ariadna, Marta J., Elisabet, Mar, Anna C., Iria, Neus, Sara, Marc, Bernat, Judit, Alba, Jep i Biel.

En segon lloc, donar les gràcies al Daniel, que sense ell no s'hagués pogut fer la recuperació i ha sigut l'ànima de la progressió. Ell sempre diu que qui ha recuperat el Ball són els balladors.

Alhora, al Pau i la Marta que ens han ajudat amb el ball i amb els assajos, a totes les persones que han participat de la confecció dels vestits, molt sincerament a la Francina Cirera i el Cinto del bar de l'Ateneu Igualadí per la seva hospitalitat en tot moment i en proporcionar-nos el local d'assaig, als músics que van venir a tocar desinteressadament per la Festa Major durant els tres dies Manu Sabaté i Marc Vall, als Cercolets de Vilafranca que ens han apadrinat en la nostra presentació, al Consell Comarcal de l'Anoia per l'ajuda econòmica, al Ball de Bastons d'Igualada i totes les altres persones que ens han donat suport, ens han animat, ens han donat empenta i han estat a totes les nostres actuacions.

A tots moltes gràcies, i fins l'any que ve!