El rei que mai havia estat profanat

Amb grans titular i tota mena de detalls ens expliquen com n'és d'important la descoberta de que la tomba de Pere el Gran, fill de Jaume I el conqueridor mai va ser profanada i resta intacte. Hem vist l'endoscòpia a través de pantalles; l'anàlisi d'ADN de les restes del monarca permetran conèixer les malalties que va patir, la seva dieta alimentària i potser les causes de la seva mort.

Fins i tot en podrien fer una reconstrucció facial. Pels historiadors és una gran notícia que aportarà molta informació a la nostra història. He llegit que TV3 en filmarà el seguiment de tota l'operació i es convertirà en documental. Després de gairebé 725 anys de silenci, l'enrenou que el rei escoltarà serà espectacular.

De seguida em va venir al cap un poema preciós d'en Manuel Forcano: OASI DE SIWA Titular al diari (1/2/95): "Troben la suposada tomba d'Alexandre el Gran". Quiet i d'ulls clucs sento veus i crec veure pics i mans, moltes mans escodrinyant la terra: ja arriben. D'un cop fortuït de pala s'esberlarà el sarcòfag -vidre finíssim de Cilícia- es pulveritzaran les flors antigues, mudaré el rictus del rostre, obriré de nou els ulls. Com explicar-los que de vegades no es torna de desitjar mai cap més aurora?