En resposta a la carta de Pere Solsona sobre les ambulàncies

Entenc que creuar la doble línia contínua de l'hospital pot ser molest, però en cap cas perillós. Primer de tot es mira tant per la integritat dels ocupants de l'ambulància com per els altres conductors de la via. Si anem a mirar, el cas concret comentat pel senyor Solsona deu ésser per que utilitza molt el carrer Bèlgica (Petromiralles) pels seus desplaçaments i possiblement l'hem fet aturar més d'un cop. Parlo de forma personal, i no voldria justificar-me d'una manera tant senzilla i alhora tant dramàtica com per dir que un minut podria salvar una vida i per això ens saltem la línia.

Afortunadament amb els anys, aquest sector, tant en personal, en formació i en material, ha evolucionat molt, i tots els trasllats que es realitzen a l'hospital és amb el pacient estable. No ve d'un minut més o menys de trasllat. Unes de les raons per fer-ho, és precisament per la comoditat del pacient. En una ambulància actuen molts elements negatius per una persona malalta o accidentada i son aquests els que es volen evitar. De tots aquests conjunts d'elements negatius se'n diu Fisiopatoligia del transport sanitari. Dintre d'aquests factors trobem el moviment. El moviment en un pacient que ha de ser traslladat és inevitable, però s'ha de fer en les millors condicions possibles. Les forces d'acceleració i de frenada actuen de forma negativa al pacient enllitat, així com les forçes centrífugues i centrípetes de les corbes. També és una de les raons per les quals quan portem un pacient evitem al màxim l'us de les sirenes, tot i que la llei diu expressament que tindrem prioritat sols si fem ús de la senyalització acústica i lluminosa alhora. (http://www.medynet.com/usuarios/jraguilar/FISIOPATOLOGIA%20DEL%20TRANSPORTE%20SANITARIO.pdf)

La gran majoria de trasllats s'arriba a l'hospital per un punt comú que és la rotonda del Canaletes. Des d'aquell punt tenim de passar la rotonda del Canaletes, i si ho féssim bé també la del Petromiralles per entrar a l'hospital i accedir a urgències pel carrer de Lecco. Si es dóna compte de la situació, no podríem entrar per cap de les entrades de l'hospital, ja que la senyal és de prohibit el pas (excepte urgències). Si creuem la línia és per evitar la rotonda del Petromiralles amb l'innecessari moviment d'aquesta rotonda. Un altre factor que influeix, és el fet sota el meu punt de vista d'un mal circuit de circulació per dintre l'hospital. Si féssim cas a les fletxes, hauríem de descarregar una llitera de forma contrària a que ho estem fent actualment, amb la conseqüent pèrdua d'intimitat del pacient traslladat que es veu exposat a les mirades de gent que es troba fora en l'accés de la sala d'espera d'urgències.

Per fer el que fem des del carrer de Lecco, hem de passar el pas elevat de davant urgències amb el balanceig innecessari del pacient en la llitera, això sense parlar dels cotxes aparcats de forma irregular per dintre l'hospital que a vegades molesten en fer les nostres maniobres. Entenc que moltes vegades pot semblar que anem una miqueta a la nostra saltant-nos senyalització, semàfors i d'altres, però recordeu que primer som nosaltres i si us hi fixeu, rares vegades ens saltem semàfors en vermell sense abans pràcticament parar en una zona on tinguem ampli marge de visió. També ens saltem "stops" i els fem com a "cedas", sempre que es vegi que no hi ha perill, però tornem a topar amb els moviments i balanceig de l'unitat. Moltes vegades sembla que estiguem fent "eslàlom" per les vies, però us heu adonat de la fòbia que s'agafa al volant quan es sent una sirena? Sols demanem que la gent mantingui el seu ritme de circulació i s'aparti on prefereixi, però si us plau, tothom cap a un mateix cantó. Podríem estar debatent aquest tema durant hores, però no crec que sigui necessari. Espero haver aportat una mica de llum a la preocupació del Senyor Solsona. Ja ho he dit abans, parlo de forma personal i sense incloure altres companys de professió, però cregui'm quan li dic, que ho fem per una millor atenció al pacient.