TORNAR

Resposta a les paraules d'uns pares en desacord amb la Escola Pública que els ha tocat

Dijous, 4 juny 2009. 03:00. Judith Vázquez Hontoria - Educadora

Quan vaig llegir la carta d’aquests pares la setmana passada em vaig sentir un pèl indignada. Potser em toca de massa a prop, i que no es valori la feina que s’està fent per part dels professionals i famílies de l’escola Gabriel Castellà, no és de justicia.

Crec que aquestes persones tan dolgudes amb el que s’ha fet en els seus casos, no s’acullen al principi del que és i el que vol dir una escolaritat pública. Puc entendre que estiguin dolguts amb la situació que els està tocant viure, ja que quan es fa una tria tan important, aquesta està sempre feta amb una reflexió profunda al darrera, per això sempre que no aconseguim el que volem o desitgem és lógic passar per un procés de frustració.

Però això no és justificació per utilitzar algunes paraules i frases que en aquella carta s’utilitzen. Quina és la realitat social en què creuen que viuen? Qui els ha convençut de que la realitat social dels seus fills i filles és diferent a la dels nens i nenes de l’Escola Gabriel Castellà? Jo , encara recordo les paraules d’alguns companys quan vaig arribar a l’Institut Pere Vives, a vegades, amb un cert despreci ja que venia de ”Barraquetes”.

Doncs, he de dir, que ara els hi podria passar a molts la mà per la cara amb la meva formació i els valors que crec que he anat adquirint al llarg dels anys gràcies a, la meva familia, als professionals de l’educació que m’han acompanyat i tots els companys i amics que des de que tinc ús de raó m’han fet millor persona. Deixeu-me dir-vos que els vostres fills i filles viuen en un únic món, un món ple de colors, de diversitat, ple de cultures, d’alegries i de tristeses i sobre tot de frustracions... que si ni vosaltres, els seus pares i mares, sou capaços de reconduir, teniu un greu problema.

Sigueu valents i encapçaleu l’educació dels vostres fills i no feu culpables als que segurament un dia o altre es trobaran jugant al parc, a la piscina, a l’Institut, a la discoteca o fins i tot com a futur company o companya sentimental… Quines coses més curioses té la societat en què vivim, no? Sento haver estat contundent, però que si no heu estat capaços d’entendre el que us he volgut dir és que no sabeu el que és l’Escola Pública. Judith Vazquez Hontoria

Carta també vinculada:

Descontent en l’escolarització dels nostres fills i filles a P3, sí; injustícia, no

(Montserrat Roca Tort - professora de secundària)


12 Comentaris

i

igualadina

igd

8 de juny 2009.16:54h

Respondre

josep m, deixa’m dir-te que ni visc en un altra planeta, ni ignoro com funciona l’escola concertada dels meus fills, la conec molt d’aprop, ni menteixo per devastar el valor de les escoles... Llegir més concertades.
Com vaig dir, tinc fills en edat escolar i t’he de dir que cada dia els recullo jo a l’escola, migdia i tarda. Conec i tinc relació amb tots els pares de la classe dels meus fills, i et torno a repetir que a l’aula on van els meus fills no hi ha cap immigrant, encara que no t’ho creguis. No vaig dir que a l’escola on van els meus fills no hi hagués nouvinguts, sols vaig remarcar que a l’aula on van els meus fills no n’hi ha cap. Ah i no tinc problemes de percepció.

j

josep m

igualada

5 de juny 2009.20:14h

Respondre

Estimada ”igualadina”, dubto entre:

1) Vius a un altre planeta?
2) Ignores com funciona l’escola ”concertada” que acull els teus fills.
3) Menteixes, potser deliberadament, per devastar el... Llegir més valor de les Escoles concertades catalanes.

Mira, a Igualada fa temps va prendres la decissió de distribuir els nouvinguts entre TOTES les Escoles, tant públiques com concertades.Fou una decissió prou assenyada dons pretèn evitar els ”guettos” i a l’hora reflectir la realitat social a les aules.
Dir-te que a més és un èxit la integració de molts dels nouvinguts, no de tots, evidentment. També hi ha ”nacionals” que no s’adapten a les escoles, a voltes per que tenen pares poc interessats en com funcionen els centres i perden el temps en batalles polititzades.

Per tant acabo dubtant que tinguis fills en edat escolar, si els tens no sols acudir al centre o si més no tens problemes de percepció.

També cap la possiblitat de que siguis un ”submarí” del partit verd empenyat en fer veure el que no és dins el sistema educatiu. Per cert, algun dia caldria debatre la diferència de cost entre un alumne escolaritzat a la pública i un a la concertada. Però, deixem-ho per un altre dia.

e

eva

igualada

5 de juny 2009.19:14h

Respondre

Quina falta de delicadesa Sr. Estrada, per opinar segons què no cal ”atacar” amb aquest mal gust.Ni que li sembli mentida encara queda gent com la Judith que no es mou per interessos, potser... Llegir més vosté està envoltat de gent que si que ho fa i per això malpensa. Quina llàstima que no conegui a persones com ella.

R

Rafa

4 de juny 2009.23:43h

Respondre

La realitat social en la que vivim inclou emigrants i tot allò que significa. L’escola pública es un mirall de la societat. I si om creu que l’escola que li ha tocat als seus fills no te la... Llegir més qualitat suficient ha de ser valents, com diu la Judith i encapçalar iniciatives per tal de millorar-la. Així s’ha fet en altres escoles públiques d’Igualada.

i

igualadina

igd

4 de juny 2009.19:54h

Respondre

A mi no em va indignar gens la carta de la setmana passada. Ningú nega la feina dels professionals com tu, senzillament hi ha d’haver el dret a escollir on vols portar els teus fills. Ningú pot... Llegir més negar que l’escola del Gabriel Castellà sigui una escola plena d’immigrants. No es el meu cas, ja que els meus fills els tinc a escola concertada i per cert, en cap aula on acudeixen els meus fills hi ha gent nouvinguda. Si em trobés en el cas d’aquests pares, a mi tampoc m’agradaria portar els meus fills a aquesta escola i llavors optaria per l’escola no pública. Sempre hi ha alternatives.

S

Susana

Igualada

4 de juny 2009.16:54h

Respondre

Jo no veig que els mestres interpretin un rebuig envers ells, tal i com apunta la Sra. Amb nens grans, veig que és el col.lectiu que més de prop veu i viu la discriminació que fan ELS PARES... Llegir més d’aquests individus que ara son els nostres fills i que el dia de demà creixeran amb els valors que els ADULTS que els envolten els hi transmetin.

i

iolanda

igualada

4 de juny 2009.16:52h

Respondre

Conec molt i molt bé a la judith, i se del cert, que aquesta carta no te en absolut res a veure amb cap assumpte relacionat amb politica ni amb res per l’ estil. Simplement ens mostra uns pricipis... Llegir més que fa molt temps que defensa.
Un peto maca!

J

Josefina

Igualada

4 de juny 2009.16:14h

Respondre

Enhorabona per la carta Judith. Hem de tenir en compte que la primera escola es la família i aixó es el que moltes families no acaben de tenir clar.

P

Pol Doncel

Igualada

4 de juny 2009.13:34h

Respondre

Sr Lisandre Estrada, el seu comentari es digne del més exaltat dels tertulians de qualsevol programa del cor que inunden les tardes televisives. De veritat creu que el parentesc que pugui tenir la... Llegir més persona que signa aquesta carta amb qui sigui és relevant?
De veritat crec que el seu comentari està fora de lloc.

A

Amb nens grans

IGD

4 de juny 2009.10:06h

Respondre

Crec que el pares tenen el dret a escollir l’educació del seus fills, fins als extrems que sigui. Accepto divergències però jo ho veig així. No entenc que per segons què els pares siguem els... Llegir més responsables i per segons què no puguem decidir.
Vist amb certa distancia per que ja tinc els fills a la universitat, i després d’haver anat seguint el culebrot corresponent, observo que el mestres interpreten la voluntat de no voler anar a una escola determinada com a un rebuig als mestres. Com si fos un tema personal envers als educadors. Crec que fer això es simplificar-ho molt i vull pensar que es així.
La Montserrat Roca, persona molt implicada en l’educació però també enemiga com ningú de qualsevol escola que no sigui pública, en la seva carta del dia 2, ens fa una dissertació d’indicadors de qualitat.
Precisament el món educatiu és el més refractari a establir indicadors de qualitat. Ja comença a ser hora que es mesuri la qualitat dels mestres i dels conjunt d’una escola. La vida real és així en tots els caps. Altra cosa l’és l’Administració i el súmmum ja és el col•lectiu educatiu funcionari.
No els faci pot establir indicatius. No els faci por donar-los a conèixer. No serveix de res fer una jornada de portes obertes amb l’escola ben neta si després els resultats son els que son. Amb això no nego que les administracions ajudin i recolzin els infants amb problemes o dificultats d’aprenentatge siguin d’una o altra escola, poer que també cal dir que els ajuts van majoritàriament a l’escola pública.
L’escola privada concertada assoleix uns nivells de qualitat bons tot i la manca de recursos per part de l’Administració, com també hi ha moltes escoles publiques capdavanteres. Per què d’una vegada no es publica els cost per alumne que destina l’Administració a l’escola pública i concertada?. Altra vegada és la por de posar en evidència que no sempre l’Administració és la més competent i eficient.
De ben segur trobarem excepcions de tota mena, tan en públiques com privades per que generalitzar sempre és un problema.
I ara l’anècdota del tot verídica de fa poques setmanes.
En l’última matriculació, que com sabeu va per punts, hi havia 3 nens que voleïn entrar a una escola. A aquesta escola només aquests 3 nens eren diferents de color de la resta de nens que hi volien entrar. Tenien la voluntat de portar-los a aquesta escola on eren conscients que estarien en minoria absoluta. Els pares assumien el repte de ser 3 nens diferents a la resta de companys. La direcció del centre estava encantada en tenir aquests 3 nens diferents ja que calia diversitat, integració, poseu-hi totes aquelles paraules que queden tan be de dir quan parlem dels nens dels altres. Però finalment, davant la igualtat de punts de molts nens es va haver de recórrer al sorteig. I els tres nens van quedar fora. Els pares es van sentir discriminats. La direcció va veure com la mala sort feia perdre la oportunitat d’integrar 3 nens diferents. Però no va poder ser.
Ah perdoneu, m’havia oblidat d’un petit detall: els tres nens eren tots tres catalanets i ben blanquets. La resta de nens matriculats, i que van ser admesos, eren tots d’orígens no espanyols.
Us asseguro que es del tot cert i se on està aquesta escola.

L

Lisandre Estrada

Igualada

4 de juny 2009.08:37h

Respondre

M’agrada molt la frase ”els hi puc passar la mà per la cara”...Demostra molt el tarannà de la carta.
El millor de tot plegat és que la Judit és una persona molt i molt afí a Iniciativa... Llegir més Per Catalunya. Tothom sap que la seva germana Coral és una destacada dirigent del partit a l’Anoia. Potser vols fer corporativisme i fer punts amb la Montserrat Mateu ? Jo defensaré l’escola pública, però no pas per interessos personals i menys per fer política.

J

Jordi

Igualada

4 de juny 2009.07:21h

Respondre

No conec el cas però m’agrada la teva carta Judith

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.