Un Sant Jordi diferent

Sant Jordi, diada de flors, de llibres, diada de l’amor i de la cultura a Catalunya.

Aquest any, però, la celebració es produeix en un clima enrarit pel desànim, per diversos motius que s’afegeixen als ja habituals: retalls competencials, espoli fiscal, incompliment de les inversions, abandó de les infraestructures, a que ens tenen acostumats els governs de Madrid...

El reiterat menyspreu dels governs espanyol i català envers les petites i mitjanes empreses catalanes, ofegades per una crisi insuportable, sense que es plantegi cap programa de futur, ni cap conjunt de mesures coherents en l’àmbit econòmic, que els permetin afrontar el futur en condicions positives.

La possibilitat que es dicti una sentència restrictiva del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, sentència que pot representar la antidemocràtica paradoxa d’un tribunal deslegitimat per la seva trajectòria i polititzat pels partits centralistes de l’estat, desautoritzant la voluntat majoritària i sobirana del poble català.

Enmig d’aquest panorama no gens engrescador, per sort, tenim un parell de condicions molt positives que ens animen a gaudir festivament d’aquesta diada tan nostra, i a seguir lluitant amb convicció, amb il·lusió, amb esforç, per defensar allò que és nostre: la llengua, la cultura, les llibertats, però també la nostra supervivència econòmica, molt amenaçada per l’actitud irresponsable dels governs, tant d’España com de Catalunya.

La proximitat de la convocatòria electoral al Parlament de Catalunya, que ha de marcar una inflexió en la tendència de submissió funcionarial i conformista als designis de Madrid, que hem patit els darrers anys.

El proper dia 25, les consultes populars sobre la independència de la nostra pàtria.

Aquestes dues cites, ens donen l’oportunitat de manifestar la necessitat i el desig de canvi d’una forma majoritària i inequívoca.

Llibre, roses, que no faltin, que ens omplin d’amor i de cultura, i que Sant Jordi ens doni forces per a assolir els nostres objectius de justícia i llibertat, que cada dia veiem més propers: només cal que una majoria de catalans ens decidim a exercir els nostres drets, com a ciutadans i com a nació.