Tancant portes

en aquest cas demano mil perdons, mea culpa. Efectivament molt desafortunat el meu comentari. S’ha dit que és una rabieta de nen petit.
Bé, als que pensen això, els diré que
tenen tota la raó.... Llegir més Aquell dia estava més aviat encès (per altres assumptes) i el comentari no està massa reflexionat. Aquella mateixa tarda vaig escriure al diari demanant que el traiessin, però no ho van fer, i suposo que n’he d’assumir les conseqüències. Encara ara m’agradaria poder-lo esborrar, però vaja. Serà la meva obra més llegida, quin pal.
En tot cas rectifico i matiso, l’única cosa que realment pensava quan vaig escriure’l i encara penso és que moltes actituds del centre denoten falta de confiança. Que s’obliden que som persones que podem entendre el que hem de fer pel llenguatge oral i sense necessitat del llenguatge disciplinari.
El meu comentari era fins autoparòdic perquè quasi feia pensar que no se’ns havia de deixar parlar.

Perdó de nou, per tothom que s’hagi sentit ofès. M’agradaria (i potser no sóc l’únic, je,je) que no es consideressin cap dels meus tres comentaris a l’hora de publicar a la revista. Que aquí el tema principal és la carta del Pau, al qual felicito per saber ser la veu moderada dels qui no ens sabem controlar.

Pau,un article molt ben escrit, respectuós i moderat.Tal i com han de ser fins i tot les queixes i crítiques.
Jo només voldria puntualitzar un parell de coses en referència a l´escrit de... Llegir més l´Arià.Com a persona directament implicada amb allò que comentes, Arià ( sóc la professora que es va desmaiar ) m´agradaria explicar com va anar.
Segons m´han explicat els propis alumnes ( jo,com bé us imaginareu, estava tumbada a terra i per tant, sé el que ells m´han dit que van fer).Estàvem fent classe a la B5.En caure jo a terra, alguns alumnes van sortir ràpidament de l´aula i, allà on primer van buscar ajuda va ser a l´aula del costat, la B4.Estava tancada.Van continuar passadís avall, la B3 també estava tancada.Cap a la B2...també tancada.No és difícil imaginar que quan van arribar a la B1, després d´anar cridant i intentant trobar alguna aula oberta, la professora que van trobar a la B1, del meu departament també, en sentir soroll i cops a les portes, els preguntés si era veritat el que deien.
Mentrestant, Arià, uns altres alumnes havien anat a la sala de professors a buscar ajuda.Et puc assegurar, Arià, que alumnes i professors, van volar i que en cap moment es va dubtar del que deien o es va pensar que es tractava d´una broma de mal gust.
I és que amb certes coses no s´hi juga.Ni els alumnes més madurs, ni els més joves.
Penso que calia fer aquest aclariment i em sap greu que s´hagi agafat aquest malaurat incident com a exemple de la suposada manca de confiança en vosaltres.
I per cert, gràcies a tots els que divendres em vau ajudar.

Em permeto opinar deixant de banda el debat en sí ja que em faltarien elements de judici però, des del punt de vista d’exalumna, mare i actual professora de secundària (tres cursos a l’IES J.... Llegir més Mercader i ara mateix a l’Institut Guinovarda de Piera) vull dir dues coses: dirigir un centre de les característiques d’un Institut de Secundària és una tasca certament absorvent i complexa. Però, sobre tot, vull remarcar que, avui dia, el fet que un alumne faci una crítica pública i respesctuosa al centre on estudia ho veig com un indicador de ”bona salut educativa”. Seria (és) més fàcil limitar-se a saltar la valla i no donar la cara.
Pau i companys: sort amb les negociacions!

Apreciat Pau, company de classe,
felicitats per la carta: estic d’acord amb tu en algunes coses; en d’altres, no tant.

Em veig obligat a puntualitzar alguna dada en referència a l’assumpte de... Llegir més l’hora del pati. Si no ho tinc entès malament, tot va començar amb unes denúncies per part del veïnat contra l’institut, perquè embrutaven la plaça (i em dol admetre que, en efecte, és així o, si més no, acostumen a passar per sobre les plantes per tal d’estalviar-se tres passes de volta). No defenso la proposta de prohibir-nos de sortir, però el motiu de fons bé val la pena ser discutit, i té raó de ser. Aprofito per dir, en contra de l’opinió del Victor, que no tothom creu que la nova plaça sigui un nyap. Jo mateix i tota la meva família, com a veïns del barri, creiem que ha sigut un bon canvi, però això és un altre tema que ja es va discutir al seu moment...
Paral·lelament, tinc la impressió que molt del jovent d’avui dia (els meus companys) té molt poc interès pels estudis i uns valors morals i cívics més que deplorables. Què porta a tot això? Ni idea, però sens dubte el sistema educatiu actual no ajuda molt a posar-hi remei (i no és, ni de llarg, el millor que podríem desitjar).
Malgrat tot això, coincideixo amb vosaltres (Pau, Vilarrubias, Arià, Ada) que les mesures que s’han pres són totalment errònies. Que un policia passi per davant de l’institut cada dia amenaçant als alumnes perquè no tirin papers al terra no farà que aquests es plantegin si realment és correcte embrutar els carrers; és una cosa de valors, que s’hauria d’ensenyar d’una altra manera. I prohibir als alumnes d’organitzar coses, desconfiar sistemàticament de les seves intencions o retallar-els-hi els drets tampoc ajuda gens a formar-nos millor com a persones.
Així, em sumo a la vostra crítica i insto al nostre institut (i a tots els altres d’Igualada) a utilitzar amb més freqüència els òrgans de representació estudiantils: el consell escolar i l’equip de delegats. I a debatre les coses en lloc d’imposar limitacions.

Finalment, Victor, estic força en desacord amb tu. Que les coses no vagin bé no vol dir que haguem de conformar-nos-hi. Precisament, si ens trobem amb aquests problemes és perquè els que ens han precedit no van fer prou per millorar-ho.
Enviar una carta al diari i suscitar un debat em sembla una forma molt bona de començar a canviar-ho; felicitats de nou, Pau!

”S’ha deteriorat tant el comportament dels joves des de llavors que cal tancar-los amb pany i clau?”
Això és el que els medis diuen totes les setmanes, però la veritat és que al nostre... Llegir més institut es respecten als professors. És clar que de vegades hi ha tensions provocades per decisions ”injustes” del professorat, però mai s’és vist que se’ls agredeixin com volen fer veure a les televisions

Molt a favor d’Ada; sembla que alguna cosa falla respecte nosaltres. I jo, des de la meva visió que no podrà ser mai considerada objectiva, però que té pretensions de ser-ho, crec que no som... Llegir més nosaltres.
Crec que tot és un problema de confiança. El centre ens considera pressumptament culpables. La pressumpció de culpabilitat és la lacra del nostre sistema educatiu. És curiós que, tan sols en el que ha passat avui mateix, pugui trobar fins a quatre exemples d’aquest comportament.

El més greu és l’ocorregut avui quan una professora (no en direm la matèria) ha tingut un esvaïment durant una classe (això és, un desmai). Uns alumnes han anat a buscar la professora de guàrdia (no en direm la matèria, però curiosament és la mateixa -són companyes de departament) per a dir-li. No se’ls ha cregut: ho ha considerat fals. La pressumpció ha estat de que aquells alumnes, que l’estaven avisant d’una cosa molt seriosa, l’estaven enganyant. No vull valorar-ho com a negligència però sí com a falta de confiança Realment greu. Tampoc vull carregar en aquesta professora el pes de tot el centre però sí fer notar que no és pas l’únic cas del dia: tampoc se’ns deixa fer l’enemic invisible perquè es preassumeix que regalarem coses desagradables; ni poden els delegats (com sí es feia als anys 80, OJO! no anem tan endavant) assistir a les reunions d’avaluació perquè se’ls preculpabilitza de filtrar ¿informació/queixes? (El que sigui)

Tot això avui; dilluns més? Les manques de sentit d’aquest institut tenen un component tan rabiós d’actualitat que mereixen un espai propi en la xarxa...

Cal dir que de ben segur m’he guanyat un bon infern amb aquest text. Segurament ara mateix se’m considera pressumpte difamador. No he dit cap mentida; sobre la font de totes aquestes afirmacions, en responc jo mateix perquè tinc una cosa respecte les persones que me les han dites que al centre, en canvi, li manca:
confiança.

Jo, que ja tinc una edat, quan anava al Pere Vives -als anys 70- tothom entrava i sortia quan li donava la gana, per la finestra, per la porta...i no recordo que hi hagués control d’assistència,... Llegir més o sigui que féiem campana quan ens venia de gust. Tot i amb això vaig aprovar amb bones notes...és qüestió de saber on estan els límits i que cadascú sigui responsable dels seus actes. Potser avui dia això és impensable, no ho sé. S’ha deteriorat tant el comportament dels joves des de llavors que cal tancar-los amb pany i clau?

Si us serveix de consol (ja sé que no, es tracta d’anar endavant i no endarrera) us diré que teniu tota la raó.

No obstant, s’ha d’haver avançat i molt, perquè 15 anys enrera, al Pere... Llegir més Vives qui volia ”plegar” abans o sortir durant l’esbarjo havia de saltar la tanca o, en el cas de COU (per això era a la planta baixa com 3r de BUP, però en el cas de COU amb sortida directa al carrer? ;-) no ho sabrem mai) saltar per la finestra; tots ho havíem fet, qui més qui menys...

La única cosa que no em quadra, a favor del centre, és que si us passa res durant aquell horari d’esbarjo (molts sou encara menors d’edat) vostres pares acribillarien el centre a bales; s’ha de dir tot aquí.

Tant de bo aconseguiu les reivindicacions, em semblen nobles, justes i honestes.

Endavant !

Com a company de l’institut tinc certes coses a afegir. En la paret d’aquest IES que pren per nom Joan Mercader, hi ha un text del mateix emmarcat en un quadre preciós. Resa:
”no deixeu que... Llegir més els alumnes siguin mers espectadors i comparses. Apreneu d’ells com ells ho han de fer de vosaltres”.
Quanta hipocresia...
Aquest exemple de l’esbarjo és un de tants... Se’ns pressiona perquè muntem una festa per l’últim dia perquè ”aquí ningu munta res i sinó, no es farà”. Ens hi posem i presentem una proposta, però tampoc pot realitzar-se per falta de ”professorat implicat”. Si els hi fa mandra fer una festa que no ens facin sentir culpables...

Bé, Pau, m’alegro de la teva exposició objectiva; si l’hagués fet jo probablement hagués incorregut en tons més baixos.

Victor Sauler Portal ? ... el titular de totes les targetes de la Caixa ? Pau, fes-li cas, és consell d’home ric

Segurament a la direcció del centre li convé més escoltar l’ajuntament que no pas els alumnes, encara que tinguin raó. Per això no es pren la molèstia de comprovar qui embruta la plaça. A... Llegir més més, si es demostrés que no són els alumnes, llavors hauria de discutir amb l’ajuntament, i això és un mal fer. I respecte al consell escolar, sempre he pensat que hi és per fer veure que els alumnes i els pares participen en la vida escolar, però només per fer-ho veure, perquè qui mana -i potser ha de ser així- és la direcció.

aaaaii .. Estimat Paaau,
em dol anunciar-te l’entrada al món trist de les veritats. L’edat t’ha tret les venes dels ulls i comences a viure injustícies i bestieses.

L’educació comet... Llegir més alguns erros. I un d’ells és tractar els estudiants com criatures i vetant-los la participació i en la presa de decisions.

I no parlem de l’ajuntament.. responsable del nyap de les tortugues. patetisme i incompetènciaa..el mon fantastic dels ganduls prepotents, que no guanyen les garrofes.. ens roben!

aii,, redeu,, el meu avi Abelard ja m’ho deia: la guerra continua a la nostra ment! molt premonitori per la seva part..

noi, sigues jove i cull flors.. quan creixin, és clar!