Teresa Forcades o l'assalt a l'Ateneu

Encara estic sota els efectes de l’allau humana de la tarda de divendres. Amb la concebuda frase “Igualada potser imitada però mai Igualada” que jo sempre he utilitzat- ho reconec -en pejoratiu, per fi, aquesta frase tindrà el sentit que ha de tenir. El que va passar, va de ser el començament d’una nova manera de posar-nos en moviment, d’intentar moure aquesta roda feixuga i rovellada de la implicació personal i de que no podem seguir esperant que ens ho vinguin arreglar , que la força ens ho sembli o no, la tenim a les nostres mans. Els igualadins - com la resta de comarca- dormíem des de fa anys, en el plàcid son de la resignació i el deixar fer, i per fi em despertat. L’aire fresc i franc d’aquesta dona, ens ha arrossegat a tots a l’assalt literal de l’Ateneu, de l’Ateneu de la classe obrera curiosament.

Ha estat genial, tothom surtin precipitadament d’una Biblioteca a punt de rebentar, en direcció a l’Ateneu. En pocs minuts, el teatre ha quedat ple de gom a gom. Tots volíem veure i sentir a la Teresa. La presentació del seu llibre, conduïda per la llibreria Llegim, ha estat molt interessant, però crec que molts esperàvem més incís en els pensaments de caire social que són els que vivim i patim molt especialment a Igualada i comarca, on la crisi està fent estralls.

Quan em sortit, no en teníem prou, necessitàvem que aquest buit que tenim, fos omplert de les seves paraules que són les nostres. Pensem però, que hi haurà més temps, més oportunitats, ho necessitem. Em perdut la confiança en uns politics, que intuïm lligats de mans i peus, sotmesos als dictats del poder econòmic. Però encara conservem la confiança en les persones, buscant imperiosament un líder que expressi el nostre sentir i que verbalitzi el nostre patir. Amb la Teresa, una persona senzilla i valenta l’hem trobat. Ella desfà amb facilitat tota l’amalgama de pensaments i anhels que tots portem a dins, ella canalitza molt bé el sentiment de la majoria dels que estàvem allà. Desitjo que d’aquí en endavant, la nostre consciencia és transformi en una consciencia social amplia, com sempre hagués hagut de ser, lluny dels nostres petits i grans egoismes personals.