Tuf de pensament únic?

L’agost passa sense massa notícies. Però per sort, hi ha declaracions que animen la realitat informativa: diverses institucions polítiques demanen al Sr. Ollero que s’abstingui de fer la ponència sobre l’avortament dintre del Tribunal Constitucional. Visca! Som-hi:

Es demana als catedràtics catalans que no opinin sobre el límit de deute imposat a la Generalitat perquè són clarament part implicada. En Casillas demana que el Messi baixi el ritme quan jugui amb el Madrid perquè l’argentí és clarament culé i, a sobre, ha dit que els vol fer molts gols. Es demana als parlamentaris d’ERC que s’abstinguin de votar lleis estatals perquè s’han declarat independentistes. Demano a l’inspector d’Hisenda, que és del poble del costat, que no miri massa els comptes de l’empresa del meu poble, que ja sabem que ens tenen enveja. Es demana a les intel·lectuals musulmanes que s’abstinguin d’escriure sobre el paper de la dona.

Sembla que el tribunal té uns codis, el futbol unes regles, el parlament uns procediments i la universitat un debat intel·lectual. Que cadascú els respecti i respecti els altres, coincideixi amb la majoria o sigui part d’una minora, no? Em permeto dir una obvietat en què, em sembla recordar, es basa la democràcia.

Es demana que alguns (els d’enfront) no puguin pensar? O que no diguin el que pensen? O que, per les seves idees lliures, no puguin participar en les institucions? Fa tuf de pensament únic. Ens acabaran exigint (amablement) que siguem apàtrides, sense ètica, sense arrels, sense projecte nacional, sense raonament? No crec. Però crec que ara no tenen raó.