Tot viatjant a Lleida

Avui he fet de taxista ocasional durant 70 minuts, el meu client era Àlvaro de Luna, actor madrileny premiat ahir al Festival Zoom per la seva dilatada trajectòria. I hem parlat de la indústria espanyola del telefilms, què menys. Dins un discurs molt més ampli, argumenta que les produccions espanyoles són de qualitat però mal comercialitzades arreu del mon i ho atribueix a que el finançament està vinculat a les subvencions. Per tant, no hi ha incentiu per "vendre" el producte, l'incentiu actual reforça tenir xarxes de contactes polítics que et garanteixin treballar al sector. Al fil del tema tinc dos pensaments: 1) Potser això justifica en part la pèrdua de pes de la indústria del cinema a Catalunya, dons aquí no repartim "els cigrons" (en paguem el compte, això si) 2) Potser és un mal generalitzat. L'Administració Pública ha d'intervenir en les infraestructures, no en la producció (la pròpia indústria). Bàsicament per que els funcionaris no tenen cap incentiu vers rendibilitzar la inversió, en tenen d'altres. Ara que tothom parla de com hem de sortir de la crisi, m'atreviria a demanar MENYS EMPRESES PÚBLIQUES i millor DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS DE FUTUR i en conseqüència realització de les inversions precises per, a les hores, deixar fer a la iniciativa privada.