Vicente Ferrer, la crisi i com saltar-se-la

Milers de nens, 135.000 apadrinats per la fundació, ploren la mort del "Pare Ferrer", que m'ha deixar orfe també a mi. Ha arribat una nova crisi per qui l'ha saltada tantes vegades, cada cop que ajudava un nen, tots els dies, i han estat cinquanta nou anys.

Al seu despatx penjava la frase "Si Déu és perfecte, per què ha creat un món tan imperfecte?" I ell, que va contribuir tant a fer-lo més just, deia fa un mes en una entrevista que "la resposta a la crisi crònica del nostre món la va donar el propi Jesús: som els homes, cecs, que ens encaparrem en còrrer al precipici de la mort i del mal". Paraules que ens retraten.

Estic convençuda que un cop més s'ha saltat la crisi. Ho predeia en aquella entrevista, setmanes abans de la malaltia: "el nostre destí és anar més enllà i entrar al Regne dels Cels", amb el salt definitiu, on no hi haurà més crisi que saltar... Cuida'ns des d'allà, Pare Ferrer, a qui seguim intentant saltar tantes petites crisi diàries.