La vida continua...

Ha passat un ardu mes des de la teva partida, un mes des que ens vas ser arrabassat sense més ni més! Encara les teves coses continuen intactes, al mateix lloc on esperaves trobar-les al retorn a casa, però no et van deixar tornar... és injusta la vida, es diu "DE LA POLS VENS I EN POLS ET CONVERTIRÀS", i encara que costa comprendre-ho, és la realitat, però tan real és que quan t'arrabassen de les mans LA TEVA VIDA, LA TEVA ESSÈNCIA, és més dur encara comprendre-ho.

Sé que no volies marxar, ho sé, perquè tu mai, ESTEVE EMILIANIO JAVATO SALAZAR, haguessis deixat la teva família, la teva mare, el teu germà, els teus amics i la teva essència sobre totes les coses. Ho sento tant ESTEVE EMILIANO JAVATO SALAZAR que no t'hàgim preparat per partir d'aquest món, de les nostres vides, sento que no hàgim tingut un manual per haver-te pogut explicar que el dia menys pensat t'anaven a arrabassar el que tant estimaves... VIURE.

És inexplicable entendre que de vegades hi ha éssers que habiten en aquest món, sense valors, sense respecte, sense educació, sense res... sense res per dins, tan buits que la paraula ànima els queda gran i només són aparença per fora que juguen a ser Déu i sobretot juguen a ser amos de vides alienes, però se n'obliden que els diners només donen el material el qual pots reposar quan et ve de gust, però no una vida, almenys la teva, no ESTEVE EMILIANO JAVATO SALAZAR, perquè tu vals molt més que això, el teu únic valor és que la teva mare i germà que han quedat destrossats tornin a abraçar-te, a sentir-te, a veure't i a donar-te els bons dies...

Ja fa un mesque ens vas ser arrabassat del no-res sense demanar permís com si fossis un objecte que anava aquell matí per la carretera no indicada en el moment més equivocat de la teva vida, no saps com sentim la teva pèrdua, com desitjaríem que ni tu ni ningú se n'anés a creuar aquest individu pel camí, aquest individu que tant de mal ens ha causat en un tancar d'ull. Aquest moment, tan fatídic per a tu, també ho ha estat per a les persones que et recordem amb amor, sobretot la teva mare i germà que encara et continuen esperant amb els braços oberts.

Només demanem justícia veritable, justícia la que et mereixes...