Visca la crisi, visquem la crisi

Puc celebrar la crisi d’alguns excessos socials? Podem felicitar-nos també perque la crisi no afecta altres aspectes de la vida catalana? Amb el vostre permís.

Visca la crisi. Visca la crisi d’especulació, que no pot limitar la meditació. Visca la crisi de sobres, que no afecta les cartes. Disminueix el nombre de liftings, no de somriures. La crisi dels plaços no redueix els abraços.

Visca la crisi de recalificacions municipals, no de recuperacions ambientals; menys cotxàs tot terreny, més cotxets de nen; visca la crisi de companyia financera, no de fer-se companyia; baixa el guany, que creixi el seny; crisi de Ibex 35, no d’ajudar qui no té ni cinc. Crisi de preu, no de valor.

Visca la crisi de comptes corrents, no de contes pels nens; de caretes estètiques, no de Càritas diocesana. Es redueixen els finançaments, no els enamoraments. Visca la crisi del cannabis, no d’anar a cals avis. Que hi hagi crisi d’abortaments, no d’adopcions, de joies al coll, no de joia al cor; de lluiment, no de penediment. Visca la crisi de de la luxúria, no de la pregària. Visca la crisi, visquem la vida!