Vivim a Barcelunya?

Una cosa és que comprovem des de fa anys com la contaminació llumínica de la xarxa viària es malconcentra a l'àrea metropolitana de Barcelona (sortiu de la capital catalana a través de l'A2, comproveu els excessius llums que il·luminen la via, penseu que podrien col·locar-se cada tres o quatre fanals per no gastar tanta electricitat innecessària i a partir de Martorell i, sempre circulant per la mateixa via, disposeu-vos a entrar a la gola del llop entre una foscor que fa feredat i ja em direu si llumínicament n'està poc equilibrat el territori).

Una altra cosa és que la suposada televisió nacional catalana dediqui tres quartes parts del noticiaris generals difonent notícies només barcelonines -com si als que som de comarques ens interessés gaire saber segons què de la capital-. Una altra és que s'hagin obert grans túnels per dins de les muntanyes del Garraf i grans eixos viaris en connexió amb les pistes d'esquí dels Pirineus perquè els barcelonautes - pel que es veu, grans amants de les cues, caravanes i esperes en fila índia- la puguin campar lliurament els caps de setmana. Però el que no entendré de cap manera és que primin els interessos dels urbanites que tenen una segona residència entre espais rurals i naturals per sobre de les necessitats professionals dels que es dediquen a la ramaderia al nostre país.

Si als senyoritos, que passen només dos dies per setmana al costat d'una granja ramadera en uns espais que han comprat sabedors de l'existència d'aquella activitat rural, els molesta la pudor de fems que els arriba, els convido a no fer tancar negocis legítims a base de denúncies a l'administració local i a vendre's la segona residència perquè la comprin altres persones més sensibles a aquests negocis. Que els embotits i la carn de vedella que mengen aquestes persones quan són a ciutat no faci mala olor diu molt a favor de la bona feina que fan uns altres catalans que la tenen, amb tot l'honor del món, com el seu únic modus vivendi. Quin país!