//Plugins sense CDN ?>
Llegeixo un nou cas de violència contra les dones. Sóc dona, sóc jove, no em fa por: només em temo que no es lluita contra totes les causes que s'enduen ja massa vides femenines.
S'incideix en la denúncia dels primers símptomes, en l'educació de la igualtat, en ordres d'allunyament, jutges, actuació policial, destinar més diners... D'acord, però no sembla ser suficient. Intueixo altres causes contra les quals no es lluita.
La generalització de la pornografia, fins i tot present a les webs esportives més vistes a Catalunya (per al públic masculí i jovent) presenta la dona com objecte a dominar. No sembla un possible inici de violència contra la dona? Promocionar l'avortament presentant-lo com un "arregla-ho-tot", no sembla una sortida que permet a l'home abusos contra la dona sense conseqüències per a ell? El menyspreu i la burla de la fidelitat i, per contra, l'exaltació continua del plaer momentani sense cap compromís, no pot portar al desenfrè exaltat? Mica a mica... s'omple la pica, i al final vessa.
Les lleugereses es paguen cares, en canvi, la covardia de tapar-les amb frases tranquil·litzadores és gratis. És gratis a curt termini.