Què volem a les nostres carreteres?

Camí de Girona per la N II, la cosina em pregunta "parem una mica i fem com aquestes noies que descansen sota un para-sol?" La innocència infantil no entén d'abusos i de comerç sexual. M'assalta una vergonya intensa. Callo. La resposta queda a l'interior: "no, si us plau, que mai hagis de fer com elles..., que cap dona ho hagués de fer mai".

La innocència no s'apaga. La nena al vespre en parla a la taula. El meu cosí, camioner amb experiència comenta: "al final només hi ha dues opcions, igual que només es veuen a la nit dos coses a la carretera, campanars il·luminats i neons de clubs nocturns. Cal escollir, o valors de fe o plaer".

De debò, no m'ha abandonat la vergonya que he sentit al viatge. No em serveix que han renovat l'asfalt, que han desdoblat, que els rètols milloren, que Girona enamora... On anem? Què volem? Què valorem? Què estem oblidant? El comentari del cosí em volta el cap i hi veig una llum d'esperança.