Vull el meu avi aquí!

Fruit de diferents infortunis provocats per la guerra civil, als seus 40 anys el meu avi matern va ser mobilitzat per l'Exèrcit de la República tot just cinc mesos abans que acabés aquell maleït conflicte bèl·lic. Sense entrar mai en combat el gener de 1939 es va trobar a primera línia de foc a sant Julià de Vilatorta i, després de ser fet presoner per l'exèrcit rebel, va ser traslladat al "Campo de Prisioneros y Presentados" de Lleida (situat a La Seu Vella) i una vegada allí les nefastes condicions higièniques en què es trobaven els presoners li van causar la mort per febre tifoidea.

Contra la voluntat de la meva àvia -que va reclamar de seguida el cos per enterrar-lo a Capellades i es va endur la negativa més cruel- el meu avi va ser enterrat el març de 1939 a la fossa comuna del cementiri de la capital del Segrià fins que el 21 de juliol de 1965 el règim franquista li va profanar la tomba i se'l va endur cap al Valle de los Caídos juntament amb 501 cossos més. Després de diverses investigacions he tingut accés a tots els detalls d'aquella macabra operació (empresa que féu el trasllat, funerària que confeccionà les urnes, noms dels que van obrir la fossa...) i també sé el lloc exacte on reposa el meu avi dins aquella funesta basílica (cripta, columbari, nom de les set persones que comparteixen el columbari...).

En aplicació de la Llei de la Memòria Històrica -que en el seu article 16 considera el Valle com a cementiri oficial de la Comunitat de Madrid- l'únic que pretenc des de fa mesos és tramitar un canvi legal de cementiri, des d'allí fins al de Capellades, perquè reposi d'una vegada en pau, al costat dels seus i per sempre. ¿Algú em sabria explicar per què en un estat de dret com l'actual, l'Audiencia Nacional és capaç de no permetre una sol·licitud tan lògica i tan plena de significació? ¿és que només els règims dictatorials tenen dret de remoure i traslladar cossos per al seu interès?