Henar Morera: “A vegades sento que estic fora del temps”
L’Henar em convida a casa seva per fer-li aquesta entrevista. Sento que travesso una frontera: la professora de literatura m’obre una escletxa a la seva intimitat. La Tossa de fons i tot Igualada a sota, aquesta vista l’acompanya en les seves tardes de feina i de lectura. En un menjador on tots els elements respecten un ordre i mantenen l’harmonia, només una pila de llibres -cinc o sis- semblen fora del lloc que els tocaria ser, són els que està llegint ara. M’invita a una infusió mentre, nerviosa, em repeteix que segurament aquesta entrevista no tindrà cap interès.
Què llegeixes?
L’últim de Tabucchi, Per a Isabel. Tot i que sempre procuro tenir diferents alternatives i escullo un llibre o un altre en funció del moment. M’assenyala una pila de llibres que semblen (només semblen) desordenats
Per exemple...
No és igual la lectura que em ve de gust quan estic mig asseguda al sofà amb el sol de cara, potser poesia, que la que prefereixo abans d’anar a dormir, o la que m’agrada fer a l’escriptori, amb un llapis a la mà per prendre notes.
Intento fer-li una pregunta, no recordo quina, però l’Henar continua...
Deixar de llegir seria una de les pitjors coses que em podrien passar, em sentiria com si m’haguessin mutilat, com si em faltés alguna cosa, com quan algú té gana. Agafo el llibre i estic en un altre espai, però no fujo de la realitat, sóc un ser llegint.
Somric, “ja tinc titular”, dic. l’Henar em fa que no amb el cap i continua.
No em considero pas una persona especial però a vegades sento que estic fora del temps. Hi ha coses que m’interessen i no estan de moda. Per exemple, i tal com dirien els alumnes, ‘viatjar és guai’, doncs a mi viatjar no m’agrada, el viatge no m’interessa. Quan dic això no ho dic per fer-me la diferent. Em preocupa no ser entesa.
És difícil trobar les paraules precises per expressar-te?
Tinc la mania de buscar sempre la paraula justa, de ser precisa. Sóc lenta rumiant el que vull dir. A vegades, quan em decideixo intervenir en una conversa, la resta ja ha canviat de tema. No suporto les reunions amb molta gent.
Costa entrar dins del teu món...
La meva pretensió és no molestar ningú. Per respecte a l’altra gent i –des d’un punt més egoista- perquè tampoc no vull que m’atabalin a mi. Cada dia m’és més important poder separar la frontera entre extimitat –ja sé que és una paraula que no existeix però que hauria d’existir- i intimitat.
És difícil posar aquesta frontera quan fas classes?
Potser sí... però els alumnes, en el meu cas, mai no la travessen. I això que fent classe de literatura poses molta part de la teva personalitat, de la teva manera d’entendre el món, l’ànima. La literatura per ella sola està morta, i viu dins dels llibres. Hem de fer que l’alumne obri el llibre i que allà hi trobi alguna cosa que el durà cap a algun lloc.
Ho aconsegueixes?
Sí, trobo que sóc molt afortunada, ho veig. Noto como una persona es pot transformar, com si comencés a transformar-se. Però només veig el que cada persona podria arribar a ser, i quan arriba el moment mai no hi sóc, l’alumne ja ha volat, ja ha marxat. Això és el que em fa llevar cada matí. A la meva feina cap dia no és igual.
Aprens dels alumnes?
Sempre. Hi ha una màgia. No ets un ésser fet sinó en transformació. Sempre m’estic construint, i ells també.
Però què has après?
El que em sap més greu d’haver descobert a la vida és l’odi, l’enveja i la rancúnia. El que he après és que la gent jove aquests sentiments no els té. La gent jove és ingènua i té una mirada neta. En contacte amb ells, aprenc a mirar les coses com si fos la primera vegada que les miro.
Per fi un relat optimista sobre la gent jove...
Gent tan preparada com ara no sé si n’hi ha hagut mai. El ‘jo quan estudiava...’ és molt petulant. No podem comparar: el temps passa i el saber canvia. La gent jove ara no té por, nosaltres en teníem molta.
Altres articles de Carlota Martí i Niubò
24 Comentaris
Diu l´Henar que aquesta entrevista segurament no interessará. Si es descuida...No la cònec pero es clar que te una ”clase” que no s´ha l´acaba.
Per una qüestió generacional no vaig poder gaudir de gaires professors com l’Henar i no puc amagar que em fa sentir enveja. L’Anna V, l’Assumpta S i gairebé para de comptar. Llegint... Llegir més l’entrevista entenc els comentaris i crec que sens dubte l’Henar haurà deixat una forta influència en vàries generacions d’alumnes. No es pot demanar més.
No només fa que les classes siguin interessants, sinó que a més d’ajudar a tots els alumnes que ho necessiten individualment es preocupa per l’estat del centre!
Un plaer haver-te tingut de... Llegir més professora i paraules molt sàvies a l’entrevista (també se m’ha fet curta...).
Y de repente, ojeando el batiburrillo de informaciones que aparecen en Facebook, Henar!!
Cuánto me alegro de verte, aunque sea en una pantalla! Y además entrevistada por una de mis ex-alumnas... Llegir més preferidas.
Muy interesante, la entrevista. Felicidades a las dos.
Carlota Martí
12 d'abril 2015.01:55h
Hola Rosa, quina il•lusió el comentari! I quin luxe poder tenir exprofessors com tu i l’Henar. Una abraçada molt forta!
Em sembla molt bé l’entrevista, però en una cosa no hi estic d’acord. Quan diu que ”Però només veig el que cada persona podria arribar a ser, i quan arriba el moment mai no hi sóc”, si... Llegir més hagués fet cas del que em va dir quan feia batxillerat no hagués arribat mai on sóc ara. Doncs bé, ara tinc l’oportunitat de dir que he arribat molt lluny, més del que s’imaginava quan tenia 18 anys... Penso com que les opinions i consells dels mestres haurien de ser més curosos, ja que hi ha alumnes que s’ho poden creure. Efecte Pigmalió!! Només és una opinió!!;)
Salut a l’Educació!
D’acord amb la resta de comentaris. Una gran professora que, als qui vam estudiar ciències i teníem el cap quadrat, ens va permetre començar a estimar i entendre la literatura. Gràcies! :)
A mi també se m’ha fet curta carai! De com pensa la Henar me’n llegia un llibrot. Va ser un plaer fer Batxillerat sota l’esguard d’algú amb tanta fe en cadascún de nosaltres, amb tanta... Llegir més acceptació per tal i com arribavem. Pronoms febles apart. Gràcies!
Trobo que és una entrevista molt i molt interessant, però viatjar? Perquè no hi tens curiositat? Aprendre altres cultures i religions no esta gens malament, tot lo contrari, et dona més vida (És... Llegir més la meva opinió)
Una gran dona, una gran lectora i pel que la conec realment l’entrevistadora l’ha clipsat molt bé. L’Henar sempre diu que no vol molestar, però ella no pot molestar mai, és de les que no... Llegir més molesten mai
Jo vaig tenir el goig de tenir-la de companya de classe a Primària (l’EGB de llavors)... i després els meus fills el goig de tenir-la de professora. A les Escolàpies quan érem nenes ja us... Llegir més podeu imaginar qui treia la millor nota quan féiem redaccions... Gràcies, Henar! Gràcies Carlota... també opino que una segona part (i de tan bon llegir) és del tot imprescindible! M’agraden les paraules noves que crea l’Henar (”extimitat” .... genial !).
Una entrevista molt interessant i que es fa curta, l’Henar és un tresor que tenim aquí a Igualada, una professora excepcional i una persona de la que tenim molt per aprendre!!
Aquesta entrevista està fora del temps i de l’espai. M’he quedat amb tantes ganes de seguir-la llegint que ara crec que no podré agafar el son. Li falta espai i temps. No em deixareu així,... Llegir més oi? Què no... No pot ser...
No es pot expressar millor, els sentiments que compartim uns quants. Ha estat un viatge curt estimada Henar, tan de bo fem més viatges juntes, segur que ens trobem entre les pagines d’un llibre.
Llegint l’entrevista m’he vist semblant, no igual, però sí semblant. L’Hennar valora coses que jo també valoro i em fan viure i/o són part de la meva vida com també ho són de la seva,... Llegir més potser des d’una manera no tant reflexiva...més pràctica? On m’he vist totalment diferent és en l’aspecte que se la reconeix més en la LITERATURA, en la LECTURA. No llegeixo!! no m’acaba d’agradar estar en un món d’un altre. Això em crea certa incomoditat. Sempre he preferit o m’he sentit més còmoda ”vivint”, sigui el què sigui, que no pas llegint, posant-me en un lloc on no em toca.
Espero no ser d’un espècie estranya. Bé, sé que no ho sóc. Però com que actualment s’entén que la lectura és bàsica i que el que no llegeix no és ningú....Has d’estar a punt per si et pregunten: què llegeixes ara? Has de tenir un títol i autor i, sobretot, que quedi bé.
Tot plegat reflexions al voltant d’una bona estoneta gaudint d’una bona entrevista d’una bona exalumna a una bona professora....
Molt interessant. Es fa tan curta aquesta entrevista...!! Carlota, volem la 2a part...
M’ha fet pensar en una generació d’excel.lents professionals: Henar, Rosa Martí, Badal, Bartolí,... Llegir més Triquell, Esteve, Romeu, ... (i la llista és molt llarga).
Jordi
Igualada
11 d'abril 2015.08:58h
Subscric l’alineació al 100%!
Llegir entrevistes com aquestes, alegren el dia. Genial l’Henar!
Grandíssima professora, cert sense fissures. Dins i fora de l’aula.
L’entrevista, però, massa curta pel meu gust...
Molt interessants, singulars i assenyades reflexions. Obrir portes, introduir els joves dins els llibres i que aquests captin la seva atenció, es realment la feina del mestre. Jo ho defineixo com... Llegir més ensenyar a aprendre, s’enriqueixen ells i tu a la vegada. Gràcies pel post a les dues. Josep M.
És com un aperitiu d’una conversa que podria durar hores i hores! I tant que té interés, i molt! Molt gran l’Henar!
Henar, per mi la millor profe que he tingut, sempre et recordo, les teves classes apassionants de lite i de mitologia grega!!! i la classe de grec, quina passada!!! ojalà hi hagués més profes com... Llegir més tu, tot aniria millor. Un petó gran!
Henar, crec que sí que ets una apassionada dels viatges, però dins els llibres!!!
M’he quedat amb ganes de més! Gràcies Carlota i Henar!
Irene Dalmases Vidal
Barcelona
13 d'abril 2015.20:05h
Henar,
com que també estic fora del temps, acabo ara mateix de llegir l’entrevista, tot i que veig que és de fa quatre dies. Boníssima i, molt d’acord amb que és queda curta. En volem més... Llegir més Carlota. Especialment, perquè sempre és un gust trobar gent que no trepitja terrenys trillats, el que ja ha passat amb altres converses com la que mantenia fa uns mesos la Cristina Domènech amb la Bet Farrés.