La primera entrevista me la va fer ell, era de feina –buscava un periodista per a aquest mateix diari-, i va anar bé. Ara, que els dos ens mirem AnoiaDiari des de la distància, l’entrevisto jo. És difícil, no puc dissimular l’admiració i agraïment que sento: el Jordi va ser el meu cap durant dos anys i ara és algú a qui m’agrada escoltar i demanar consell. Si el concepte no estigués tan desgastat el definiria com a ‘glocal’: no deixa de pensar en Igualada tot i estar a milers de km; té la capacitat de dur a terme projectes de ciutat mentre obre mercat a l’Àsia per a Desigual. Seiem en una terrassa de Cal Font i repassem les seves ‘aventures’, tant les locals com les internacionals, tant les que ja ha fet com les que té al cap.

Ara que ja has marxat a viure a Hong Kong, amb la família, i ja heu tornat, pots confirmar que "tornar sempre és la millor part de l’aventura"?

Tornar és necessari, aquí és casa meva i de casa només n’hi ha una però vam estar molt bé, va ser una experiència molt interessant, la vam gaudir molt, mirem enrere amb molt bon record.

Si tornar és necessari, marxar va ser... 

Un somni fet realitat. Després d’acabar la carrera vaig anar un any i mig a treballar a Londres i tenia molt bon record de l’experiència de viure fora. Després d’un any i mig vivint a la capital britànica vaig treure la conclusió que tothom hauria de viure una experiència així, i que un dia l’havia de repetir. Era un somni latent, no el buscava, però quan va sortir l’oportunitat no vaig dubtar.

 (Foto: Salva Magaz)

Una cosa és marxar sol, i l’altra, amb la família, no?

A nivell professional va ser dur, un aprenentatge constant, un ritme de treball molt fort... A nivell familiar i personal va ser una gran experiència, un regal per als meus fills que espero que puguin aprofitar en el futur.

Què vas anar-hi a fer?

Vaig anar a muntar i fer créixer els negocis de Desigual a l’Àsia, vaig obrir una oficina a Hong Kong i una a Tokio. Estava ubicat a Hong kong i m’ocupava de tota Àsia en el sentit més ampli: des de l'Índia fins a Austràlia i des del Japó fins el sud est asiàtic.

Déu n’hi do! 

És una regió molt gran i molt diferent culturalment a la nostra. Tot i així, l’Àsia és un continent que m’apassiona, a més, veia que el món girava cap allà i no volia perdre-m'ho, volia viure-ho de primera mà.

Quina va ser la dificultat més gran? 

El xoc cultural: les converses que no s’acaben, les coses que no entens... a poc a poc, però, tothom s’ha d’anar adaptant, els uns i els altres i les coses van sortint.

Parlem d’un dels teus projectes a banda de la feina, què et deia la gent, quan els explicaves el concepte d’AnoiaDiari, al 2008?

Que estava boig, que aquesta comarca no estava preparada per tenir un diari digital i que fracassaria.

Quins ànims...

Sí, però aquestes coses com més te les diuen més clar tens que les has de tirar endavant. AnoiaDiari va néixer perquè en aquell moment els diaris comarcals eren molt previsibles, era fàcil endevinar el titular que farien.

I ho vas veure clar

A vegades aquests projectes comencen mig en broma, vas parlant amb la gent, vas avançant i s’acaben convertint en una cosa seriosa. En tot cas, mai surten d’una sola persona, tot i que és difícil fer una llista, Anoia Diari no existiria sense els que hi van creure des d’un primer moment, el Bernat Ferrer, l’Anna Marsal, el meu pare, el Jaume Ortínez, l'Oriol Solà o el suport de l’Antoni Dalmau, que va fer el primer article d’opinió.

Per què un diari?

Quan era jove el meu somni era fer el primer diari esportiu en català. Sempre m’ha interessat el món del periodisme tot i que estudiés economia. Quan vaig tenir l’oportunitat ja hi havia un diari esportiu en català, sinó potser l’hauria fet perquè quan se’m posa una cosa, el cap... bé, quan la verbalitzo: quan verbalitzo una idea la tiro endavant.

Esportiu? 

Sí, el bàsquet és la meva gran passió. De fet ara formo part de la junta del Club Bàsquet Igualada.

Els projectes que faig fora de la feina són vitals perquè em serveixen per desconnectar.

D’on treus el temps per fer de pare de 3 nens, tenir responsabilitats en una gran empresa i dur a terme projectes paral·lels?

Sempre estic una mica connectat. Tinc capacitat per treballar, puc treballar molt d’hora al matí, molt tard a la nit, arribar d’Àsia i posar-m’hi... tinc l’energia per poder-ho fer. Però combinar-ho tot sempre és complicat. Els projectes que faig fora de la feina són vitals perquè em serveixen per desconnectar.

En tot cas, qui tira endavant un mitjà ho fa per tenir influència, no? 

La veritat és que el perquè no va ser gaire reflexionat. Tenia la sensació que a la ciutat i a la comarca els feia falta un mitjà de comunicació nou i diferent... Modestament crec que sí que vam influir en alguns grans temes de la ciutat: el POUM, el Rec...

M’agrada ser un ‘outsider’ i tirar endavant projectes en indústries o sectors diferents al meu

Un economista que pensa en la premsa comarcal...

M’agrada ser un ‘outsider’ i tirar endavant projectes en indústries o sectors diferents al meu. També vaig crear “Atlas” ja fa molts anys, i jo del món de l’animació sociocultural no en tenia ni idea. Aleshores vèiem la necessitat de dinamitzar la ciutat des d’un punt de vista socio cultural. A vegades això no és ben rebut per la gent del sector, però a mi m’agrada i crec que és necessari perquè aporta visions diferents. Aquest intrusisme és bo. Jo sóc economista i m’agrada que tothom opini sobre economia.

De l’època d’AnoiaDiari, que ara mires des de la barrera, amb què et quedes? 

Em quedo amb la gent. Amb la satisfacció d’haver conegut i pogut treballar amb gent molt bona i més jove que jo. Em quedo amb l’amistat que resta amb aquelles persones amb qui he compartit un projecte molt xulo.

Plans de futur? 

Sóc bastant inquiet. Ara mateix no preveig canvis però sí que m’agradaria seguir explorant altres zones del planeta. No sé en quin format, no tinc cap idea concreta però m’interessen moltes altres regions al món.

Quan apago la gravadora ens quedem xerrant una bona estona: del país, d’Igualada, del resultat de les darreres municipals, dels nostres plans, il·lusions, perspectives de futur... Sempre és una bona idea poder robar una estona al Jordi per parlar, arreglar el món, compartir dubtes, explicar-nos idees... avui m’agrada compartir un trosset d’aquesta conversa amb els lectors d’AnoiaDiari.