A l’institut competíem a veure qui treia més bones notes; després, quan els dos fèiem de periodistes a l’Anoia, per aconseguir una exclusiva; i ara només ens queda comptar els followers de Twitter per mantenir una competició que sempre ha estat per sota de la nostra complicitat. L’entrevisto per preguntar-li coses que no li pregunto com a amiga. El trec de la seva zona de confort, Igualada, i quedem als jardins del Palau Robert de Barcelona. Noto que l’incomoda estar a l’altra banda: el periodista entrevistat. Fa temps que el perseguia, em va prometre que si m'esperava passades les eleccions trauria més suc de la conversa. Aquestes han estat les terceres (!) eleccions municipals que ha seguit malgrat tenir només 28 anys, érem uns nens quan jugàvem a fer de periodistes a Ràdio Igualada. Per una estona deixa de ser el ‘Jordi’ per passar a ser el ‘Cuadras’, o potser es barregen tots dos. Per primera vegada una conversa amb ell on-the record.

Com estàs després de la campanya?

Totes les campanyes electorals són divertides però seguir-les és molt intens i sempre acabem esgotats. És veritat que des que hi ha crisi econòmica s’han acabat els dinars i els esmorzars, i per tant, no hi destinem tant temps. Però el més entranyable de tot és el clima i les relacions que es creen entre els periodistes, i entre polítics i periodistes. Per exemple, a la campanya del 2011 vam jugar plegats un partit de futbol pocs dies abans de les eleccions i després vam anar a sopar. Són uns dies macos i de bona relació entre uns i altres.

I entre els candidats?
Sí, també tenen una bona relació! Recordo el debat de l’Ateneu, abans de fer-lo els vaig dir, dins el camerino: “No tinc cap vídeo de Gladiator, però sortiu a gaudir del debat i a passar-vos-ho bé”. Entre tots hi havia molt bon rotllo, crec que jo estava més nerviós que ells.

Com valores els resultats?
CiU és l’única guanyadora d’aquestes eleccions. Haver guanyat 1.000 vots i sumar un regidor després de quatre anys de govern indica que el govern no ha desgastat gens  Castells, els resultats demostren que l’estratègia que ha seguit és excel·lent i no deixa lloc a dubtes.

Podem dir que Igualada és una ciutat conservadora?
Evidentment, tant pel que fa al vot de dretes: CiU i el PP treuen junts més de 8.000 vots; com pel seu tarannà: Igualada és tan conservadora que, fins i tot, va conservar un alcalde d’esquerres durant tres mandats. Per tant, no és una ciutat que faci revolucions ni que sigui propensa als canvis cada quatre anys.

Hi ha lloc per una alternativa d’esquerres?
S’ha d’obrir un període de reflexió a l’esquerra sobre què ha de fer durant els propers quatre anys si mai vol ser alternativa de govern. ERC i PSC estan a una distància de 8 regidors respecte a la primera força, és una diferència molt gran que obliga a un profund procés de reflexió. També caldria sumar a aquest procés les noves forces com la CUP o Decidim.

Aquest procés no s’hauria d’haver fet fa 4 anys? La manca de desgast de Castells no és fruit, també, de la manca d’oposició?
Segurament que tot hi influeix. El que veig, però, és que ara la ciutat no demanava un canvi. Fa quatre anys vam viure unes eleccions molt mogudes i, per bé per uns i per mal pels altres, ara la ciutat demanava més calma.

D’acord...

Per on hauria de passar?
A Igualada les eleccions s’han de guanyar des de la centralitat política, amb una esquerra que no faci por però que incomodi i punxi a la dreta.

I qui pot liderar-la?
L’important no són els lideratges, sinó el concepte i la capacitat de sumar.

Una altra resposta de manual, no, si us plau!

Ha de ser una persona transversal, que aconsegueixi aglutinar diferents sensibilitats... I que posi al centre del debat municipal l’eix esquerra/dreta.

Uns mesos abans de les eleccions sonava que la teva foto estaria penjada als cartells electorals...
(Riu) Alguna cosa vaig sentir també, hi devia haver algú molt mal informat o amb fred de peus perquè la veritat és que no m’ho havia plantejat. El que passa és que a Igualada quan fas coses, et mous i promous el debat, a vegades hi ha qui t’intenta estigmatitzar.

La prima línia entre informació i opinió...
A mi m’agrada opinar i dir la meva sobre la ciutat que estimo, Igualada. Però tinc molt clar que allà on faig informació no opino, i allà on opino no  faig informació.

En tot cas, quin honor, no?
Sí, és clar. El que veig és que a vegades els polítics pensen que els periodistes tenim més influència de la que tenim en realitat. Els periodistes no ens hem de dedicar a influenciar a ningú, explicant el context de cada fet, la gent ja és prou intel·ligent per a treure les seves conclusions.

Has pensat mai a fer el salt?
Es pot treballar per la ciutat des de molts àmbits, des de l’associacionisme, des dels mitjans... i des del polític, també, és clar, i tots són absolutament vàlids.

...

Durant tots aquests anys que portes al periodisme, quina notícia t’ha agradat explicar?
Quan les coses surten bé, per exemple, quan es va dir que l’Anoia tindria l’aeroport corporatiu de Catalunya.

D’això, ja ningú se’n recorda, no?
Sí, després va sortir com va sortir...

Com el World Trade Center, l’outlet aÒdena, la Zona Franca... tots els projectes de projectes anoiencs deuen estar esperant junts en algun lloc...

(Riem, i continua...) També va ser un gran moment quan el conseller Mas-Colell va venir a Igualada i va donar llum verda perquè es fes el Campus Universitari. Són moments que gaudeixes especialment perquè veus que la ciutat fa realitat els seus somnis i planta llavors per mirar més enllà, al futur.

Ets dels optimistes o dels pessimistes, a l’hora de pensar en el futur d’Igualada?

És important l’autoestima que hem guanyat en els últims anys i que ens ajuda a explicar Igualada fora, animar el comerç a la ciutat, fer que hi passin coses... però això no és suficient. Per tant és important que, al mateix temps, siguem conscients de la situació que tenim i que prenguem mesures a mig i llarg termini per millorar-la.

Apago la gravadora. Torna a ser el Jordi. Potser ha fet massa entrevistes i ja se sap totes les respostes. “No m’agrada que m’entrevistin, ja tens el titular?” “Sí, és clar”.