Com que no vull parlar-hi de política no presto atenció al calendari i, temerària, li demano l’entrevista en plena campanya pel 20D. Es nota: el mòbil no deixa de sonar i quan li sembla important es disculpa i l’agafa.  Tot i així, igual que com feia quan jo era periodista en aquest diari i ell regidor, no em va posar cap problema per trobar una estona per conversar amb mi. Conversar, això és el que tenia ganes de fer amb Pere Calbó: saber com han estat aquests anys en primera línia de la política. Trobar un moment per conèixer-lo una mica millor, per saber com és i no només què fa o quina ideologia defensa. Encara que diu que no és nostàlgic el condueixo en un petit viatge al passat recent per repassar alguns moments clau de la seva vida política igualadina i catalana. I, és clar, també em faig la mateixa pregunta que tothom: a què es dedica ara que ja no és ni diputat ni regidor? 

Doncs això, què fa ara Pere Calbó?

Després de molts anys, 20, fent una tasca de representació com a regidor a l’Ajuntament d’Igualada i com a diputat al Parlament de Catalunya, ara estic duent a terme una feina tècnica, d’assessorament, a la delegació del Govern a Catalunya.

No sóc nostàlgic, per a mi l’important és gaudir amb cada feina, aprendre’n i fer-la bé.

Com es viu apartat de la primera línia política?

Ho visc com una etapa més. S’ha acabat una etapa de representació política i ara se n’obre una altra. No sóc nostàlgic, per a mi l’important és gaudir amb cada feina, aprendre’n i fer-la bé. I això és el que intento fer, i de fet, ho estic aconseguint.

Li ve de nou aquesta tasca més tècnica?

No, ja l’havia fet durant deu anys a l’Ajuntament de Barcelona, ho combinava amb la regidoria a Igualada. Per tant, no és una gran novetat, torno a fer una feina que ja havia fet però que em dóna l’oportunitat de conèixer una institució diferent, i això em sembla molt interessant.

Anem una mica enrere. Com arriba a Igualada?

Nosaltres anem a parar a Igualada a través de la tasca de les joventuts del Partit, on jo ja hi duia temps, i gràcies a la meva vinculació a la ciutat  em demanen si puc col·laborar amb la junta local.

Amb quin PP local es troba?

Recordem que el PP havia tingut representació al consistori com a AP (Aliança Popular) del 83 al 87, però des d’aleshores no havia obtingut cap regidor. Al 94 vam participar en un procés llarg que es va culminar amb una llista que combinava joventut - amb mi i el Joan Agramunt- i experiència –amb alguns històrics del partit-. Històrics a qui cal agrair que el partit seguís viu.

I quin consistori?

Doncs ens vam trobar un ambient una mica revolucionat. Veníem de la moció de censura. Convergència i Unió  vivien tensions molt fortes (a Igualada vam ser precursors del divorci recent dels dos partits) riu. Hi havia una mica la sensació que els que havien guanyat les eleccions, CiU, no governaven  perquè l’oposició havia guanyat la moció de censura i tot plegat suscitava un cert esperit de revenja per part d’alguns. Amb aquest panorama l’any 95 el Partit popular obté 2 regidors, dos regidors que són decisius per a la configuració de govern. Fem un pacte amb CiU i un dels primers ‘tripartits’ de la història de Catalunya (tornem a ser precursors) passa a l’oposició.

Ara recordo, amb carinyu, eh, quan l’alcalde Aymamí em deia “vostè és un sol regidor” per dir-nos que les nostres aportacions no eren benvingudes.

De fet, durant els anys que ha estat regidor, gairebé sempre ha estat clau per a la governabilitat...

Doncs sí, gairebé sempre, de diferents maneres i amb diferents partits. (Vam formar part del govern amb CiU i vam fer acords estables amb l’Entesa). Però del 99 al 2003 vam perdre un regidor i no vam ser-ho,  no ho vam fer perquè no ens hi van voler. Ara recordo, amb carinyu, eh, quan l’alcalde Aymamí em deia “vostè és un sol regidor” per dir-nos que les nostres aportacions no eren benvingudes.

No és fàcil per a tothom entendre que el PP pot pactar amb governs on hi ha, per exemple, iniciativa

Sí, a vegades hi ha gent que no ho entén. Però tant el Joan Agramunt com jo enteníem que a l’Ajuntament s’hi és per resoldre problemes i no per reproduir els debats polítics d’altres institucions com el Parlament.

Tenint només dos regidors van ser decisius en moments clau de la ciutat com la derogació del POUM

Sí, una responsabilitat. En aquell moment, i després que el Pla fos sotmès a exposició pública i d’escoltar totes les parts interessades vam decidir que no podíem participar en l’aprovació d’aquell projecte que no era el millor per a la ciutat.

A vegades els nostres adversaris polítics intenten donar una imatge de nosaltres que fa difícil poder desenvolupar la nostra feina.

Des d’un punt de vista més personal, com es viu el fet de ser regidor del PP en una ciutat de la Catalunya interior com Igualada? 

A vegades els nostres adversaris polítics intenten donar una imatge de nosaltres que fa difícil poder desenvolupar la nostra feina. En alguns moments hem estat sotmesos a molta pressió.

Jo havia sentit més d’una vegada: “el Calbó m’agrada, si no fos del PP el votaria”...

Sí, a mi també m’ho havien dit. I jo els deia: “doncs voteu-me, tant de bo em votéssiu!”. I després els explicava que potser el problema és que tenien una imatge distorsionada del PP, perquè jo no sóc pas diferent dels meus companys de partit.

El moment més complicat va ser quan després de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco va aparèixer una pintada a la seu del partit on hi deia “tu seràs el proper”.

Recorda algun moment especialment dur?

El moment més complicat, sobretot pel meu entorn personal, va ser quan després de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco va aparèixer una pintada a la seu del partit on  deia “tu seràs el proper”.

Ho desconeixia...

Sí, però bé, més enllà d’això també van ser molt dur l’esfondrament de l’escola Genny, pel dolor de les famílies; o un accident molt greu a l’aerosport.

I ara algun moment molt bo

Se’m fa difícil subratllar-ne algun. Sense que s’entengui com que estic frivolitat, jo puc dir que tant a l’Ajuntament com al Parlament m’ho he passat molt bé,  i per això em sento un privilegiat.

I com entoma que a les darreres eleccions al Parlament no es trobés en una “posició de sortida” com en les anteriors?

De la mateixa manera que quan el partit va decidir que jo anés de número tres a les llistes em va semblar bé, també em sembla bé quan la decisió és una altra. Jo sempre he entès la política com un joc d’equip. Un cop se’t comunica la decisió l’acceptes i penses que se t’acaba una etapa però que en comença una de nova. I així ha estat, se m’ha obert una nova finestra, tinc una feina diferent que també m’agrada i de la qual estic aprenent molt. Tal com feia abans, intento fer-la el millor possible i la veritat és que la gaudeixo molt.

Trobo a faltar una major implicació per impulsar la recuperació econòmica

Des de fora del consistori: com veu Igualada?

Trobo a faltar una major implicació per impulsar la recuperació econòmica. Hi ha molt discurs però després si mirem la realitat, hi ha una gran part de fum. M’entristeix veure com el darrer gran projecte de ciutat és l’obertura d’una botiga de la cadena Inditex.  A més hi ha moltes coses pendents per fer com, per exemple, la connexió ràpida amb Barcelona amb tren.

Per acabar, un resum de la vida política al Parlament i a l’Ajuntament?

A l’Ajuntament adquireixes un sentit pràctic de les coses, es tracta de filosofar poc i de resoldre problemes. Al Parlament, en canvi, adquireixes una visió més global i transversal. La combinació d’ambdues perspectives és molt interessant i et permet una gran capacitat d’anàlisi de les cose