Entre les lliçons fredes i sovint esbiaixades que ens oferien a l'institut i el llibre –bonic però ensucrat- de la Sílvia Alcàntara; realment no hi havia res més sobre les colònies tèxtils? Descobrir i sobretot llegir El silenci dels telers va ser una font equilibrada de coneixement i entreteniment sobre una realitat que sovint desconeixem.

Montallà explica una triple història, la història de la revolució industrial a Catalunya, la història del nostre país i les històries de les dones que protagonitzen el relat a través dels seus testimonis. Des de les treballadores fins a les dones dels amos; des de les més agraïdes amb un sistema paternalista que "els ho donava tot menys la llibertat", fins a les més rebels i indignades, expliquen el seu pas per les Colònies.

El silenci dels telers és el silenci a què estan sotmeses totes les dones que han treballat a les fàbriques de les colònies tèxtils, la sordesa que els ha provocat tants anys de soroll constant; és el silenci que ha rodejat el paper de la dona en la revolució industrial que va viure Catalunya, és el silenci que avui, anys després d'aquella realitat, se sent a les fàbriques que s'estenien Ter i Llobregat amunt.

Més enllà de la sordesa, hi ha un altre comú denominador en el testimoni de totes i cadascuna de les dones que conformen el llibre: l'acceptació de la seva classe social. Fossin més conformistes o més rebels; més conservadores o més liberals; més discretes o més incendiàries, totes elles accepten que 'eren treballadores' i que els amos 'eren els amos', i prou. És apassionant descobrir com, a mesura que avança el text, –i els anys- veiem com va canviant la societat i com aquests canvis afecten, sempre amb un cert endarreriment, la vida a les colònies, un món que semblava paral·lel, tancat, aïllat i impermeable.

Si passegem pel curs del Llobregat, per exemple, al llarg del Berguedà, encara podem veure els records d'una època que aquells que l'han viscut viuen amb nostàlgia, un record sovint agredolç que perdura en el nostre paisatge i en l'experiència de molts dels testimonis vius que encara en conservem. Fer un tomb físic o literari ens ajuda a retrobar-nos amb una època que, malauradament, ningú ens ha sabut explicar.