Els que som pares amb nens en edat escolar sabem la importància que te el sistema educatiu en el futur de la societat. En som especialment conscients perquè ho vivim, amb més o menys intensitat, a través dels nostres fills. Per això, si algú vol imaginar cap on anem, només cal presentar-se a la sortida d’una escola de primària a les cinc de la tarda. Allà, enmig de sorrals, tobogans i pistes de bàsquet hi juguen alegres els futurs metges, mestres, botiguers i presidents de la Generalitat. Els nens de parvulari i de primària són autèntics perquè encara no entenen com funciona el món, només coneixen algunes claus que els dóna l’escola amb, normalment, molt bon criteri.  

M’agrada especialment observar canalla d’origen diferent que es mostren com autèntics companys, amics. Nens-savis que, del qui tenen a davant, només els interessa la persona, ells saben que no hi ha res més. S’empaiten, corren i riuen, mentre esclaten rialles obertes i franques. Si aquest és el nostre futur podem estar tranquils, perquè hem fet un pas endavant en l’evolució de l’home.

Aquest retrat tan bucòlic però, sempre està amenaçat. En qualsevol moment aparèixerà algú que s’ho carregarà de cop, sense miraments. Algú arrogant i estúpid que en el millor dels casos clavarà una mirada inquisidora a una mare amb mocador i en el pitjor dels casos explicarà al seu fill que “millor que no te’n fiis d’aquell nen, que no és d’aquí”. Algú que no veu al company del seu fill com un nen, sinó com un inmigrant, un nouvingut, un dels que fa nosa. Aquell dia, un cor s’embruta i un altre es trenca. I no hi ha dret. Els nens són nens, i prou.

Els pares i mares dels nens de primària encara hi som a temps. Encara podem formar persones amb una mirada rica i sense prejudicis. No és qüestió d’enaltir la multiculturalitat, ni el ramadà ni l’any xinès. Cadascú viu la diferència de la seva manera i quasi tot és molt respectable. Hi ha qui darrera la immigració hi veu dolor i misèria i hi ha qui només hi reconeix aprofitament del sistema. Però amb els nens no hi ha dubte possible. La nostra obligació moral és ser respectuosos amb els companys dels nostres fills, desaprovar públicament qualsevol actitud racista i defensar-los, perquè són nens i els nens són fràgils i estan desprotegits. I si per algú això és un argument poc sòlid, que pensi en ell, perquè el futur d’aquests nens és també el nostre.