Tot va començar quan volien obrir un McDonald’s a la famosa Piazza di Spagna de Roma. La gent, indignada, va reaccionar manifestant-se al carrer, liderats pel sociòleg italià Carlo Pertrini. De tot allò en va sorgir el moviment Slow Food, una associació sense ànim de lucre creada l’any 1986 per Pertrini, que defensa la recuperació dels valors tradicionals associats al menjar, alhora que reclama el manteniment del cicle natural dels aliments. Aquest va ser l’origen de tot el moviment Slow, que ha acabat sent gairebé una ideologia que defensa un ritme de vida més pausat, contraposat a la fortíssima acceleració de la societat occidental.

I el què volia explicar en aquest article és la segona associació que, arrel de l’Slow Food, es va crear l’any 1999 a Itàlia: les CittàSlow (o ciutats lentes). És la idea Slow aplicada a les ciutats. L’objectiu de les poblacions que en formen part és aconseguir entorns més tranquils, amb un ritme de vida més pausat, sense tants cotxes ni sorolls, respectuosos amb el paisatge, amb el patrimoni i amb la cultura. Paradisos.

Si una ciutat vol formar part de la xarxa internacional de les CittàSlow cal que compleixi uns requisits: menys de 50.000 habitants, política municipal activa de sostenibilitat i reciclatge, respecte per les produccions agràries autòctones, planificació d’infraestructures que prioritzin els transports públics, aposta clara per dinamitzar la cultura i l’educació… També valoren especialment la implementació de les noves tecnologies i, el què és més difícil, el compromís del ciutadà de conviure en un entorn respectuós. No és gens fàcil aconseguir el certificat CittàSlow. Un consell internacional format per membres de l’associació estudien les noves candidatures, fan inspeccions sobre el terreny, recomanen canvis i millores i, si s’escau, finalment atorguen aquesta categoria. Seria equiparable a l’estrella Michelín dels restaurants o a la Q de qualitat del turisme. A Espanya n’hi ha cinc i a Catalunya dues, Pals i Begur. L’altre dia vaig parlar amb Joan Català, president del moviment CittàSlow a l’Estat espanyol i alcalde de Begur. Em dèia que al seu poble n’estan més que satisfets i que això els legitima encara més per aconseguir tirar endavant iniciatives amb els valors Slow. Em va fer delir i vaig començar a somiar.

Igualada podria ser una CittàSlow. Té el potencial. En uns moments de plena crisi industrial seria un projecte engrescador que generaria una dinàmica positiva, en tots els sentits. Això segur. Seria interessant convertir-se en la primera CittàSlow propera a Barcelona, la representant dels valors slow de convivència i qualitat de vida a la província. Per què no? Igualada seria popular a la capital: carrers peatonals, transport públic, entorn natural, òptima xarxa de reciclatge, programes educatius… i el què és millor, ciutadans contents de formar part d’un entorn tranquil i alhora culturalment molt actiu, amb un ritme de vida més humà. Una comunitat satisfeta d’ella mateixa. Quina meravella oi? Les multinacionals voldrien instal.lar-se aquí, és evident. I, és clar, la Universitat Politècnica voldria construir-hi el nou centre de recerca. Segurament també s’hi traslladaria la nova seu de Mediapro, al barri del Rec. Crec que just al costat de l’edifici del Grup 62, l’antiga adoberia rehabilitada per la Benedetta Tagliabue, que, per cert, ha quedat impressionant. M’han dit que també ella vol portar-hi el seu estudi, tal i com ja van fer el Quim Monzó i el Mariscal… I tot això a Igualada, una ciutat que estava en plena decadència i fixa’t ara. Va ser una bona pensada allò de la CittàSlow, semblava una bestiesa però mira. Al final, fins i tot han plantat arbres a Cal Font.