10.000 noves sol·licituds pels cursos presencials de català del Consorci des del 2019 disparen les llistes d'espera

cultura

Dimarts, 5 novembre 2024. 03:00. Anoiadiari.

D'un cop d'ull

A Igualada, la demanda de cursos bàsics de català ha augmentat de manera notable en els últims anys, reflectint una tendència creixent a tot Catalunya. En aquesta ciutat, les persones en llista d’espera per als cursos presencials del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han passat d’una sola persona el 2019 a 121 el 2024, posant de manifest una situació que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, reconeix com una demanda “disparada” que el sistema no ha pogut satisfer plenament.

L’oferta de cursos presencials de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) està més lluny que mai d’absorbir la demanda de places. Més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera aquest 2024, una xifra inèdita que s’explica per l’ increment de 10.000 sol·licituds des del 2019 mentre l’oferta s’ha ampliat en tan sols 1.500 places.

La majoria dels aspirants sense plaça (el 83%) són nous parlants que esperen per un curs bàsic de català (A2). En aquest sentit, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, admet que l’oferta del CPNL no ha estat suficient davant “l’arribada “disparada” de població", i detalla a l’ACN que s’està treballant en un “rellançament” del Consorci per tal de “no deixar fora ningú”.

Les dades amb el detall municipal sobre cursos presencials de català del CPNL obtingudes per l’ACN confirmen que l’oferta presencial del Consorci ha anat quedant progressivament més lluny de satisfer la demanda els últims anys. I això, malgrat que s’ha ampliat la xarxa de municipis on es pot estudiar algun curs -de 143 localitats el 2013 a 170 el 2024-, i que també s’han incrementat les places, prop de 1.600 més des del 2019. De fet, l’oferta disponible per cursos presencials aquest 2024 ha estat de 91.337 places, més que mai.

Això no obstant, la demanda ha desbordat aquests increments. En concret, la demanda registrada (persones inscrites i persones en llista d’espera) ha crescut de 20.000 persones l’última dècada i de 10.000 des del 2019. Aquest fet ha provocat que les llistes d’espera no hagin deixat de créixer, amb aquesta seqüència: 977 persones van quedar sense plaça el 2021; 3.677, el 2022; 6.313, el 2023; i 9.104, el 2024, un rècord absolut. La situació ha transcendit sobretot des del mes de setembre, a partir d’una denúncia pública del Sindicat de Manters, que es va queixar que resultava “gairebé impossible” apuntar-se a cursos de català, no només pel “col·lapse” i la llarga cua d’espera al web del Consorci, si no també pel que consideren un termini curt -de dos dies en horari laboral- per inscriure’s.

Creix la demanda en ciutats mitjanes i grans

El creixement de les llistes d’espera és desigual però molt significatiu en molts municipis on es poden fer cursos del CPNL. Barcelona és de llarg la ciutat amb més persones en llista d’espera per cursos presencials el 2024, amb 3.641, més del doble que fa deu anys (+147%), però no és el lloc on més ha crescut la demanda.

Aquest llistat el lideren diverses ciutats mitjanes de Catalunya, i també alguna de gran, que han passat de no tenir a penes persones en espera a tenir-ne desenes, o centenars. La més destacada, Manresa, on el 2019 figurava una sola persona en llista d’espera i aquest 2024 n’ha tingut 371. Tortosa (d’1 a 188), Igualada (d’1 a 121), Vic (d’1 a 112), Figueres (d’11 a 181), Terrassa (de 14 a 211), Sabadell (de 44 a 223), Girona (de 29 a 145) o Santa Coloma de Gramenet (de 83 a 272). En tots aquests municipis ja existia oferta de cursos del CPNL fa cinc anys, però estava més equilibrada amb les sol·licituds de plaça.

Pel que fa al detall comarcal el Berguedà, el Bages, el Baix Ebre i la Cerdanya són els territoris amb un percentatge més elevat de persones interessades en cursar aquests estudis que n’han quedat fora: un 15% de la suma dels inscrits i persones en llista d’espera. A nivell català, aquest percentatge se situa en el 10%. Ara bé, també hi ha una dotzena de comarques amb força equilibri entre oferta i demanda, i on per tant gairebé no hi ha persones sol·licitants desateses. És el cas del Ripollès, l’Alt Urgell, l’Urgell, el Pla d’Urgell, els dos Pallars, Pla de l’Estany, el Solsonès, la Segarra, el Priorat o la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

I encara hi ha alguns territoris on no han arribat els cursos presencials del CPNL, concretament les comarques de l’Aran, la Conca de Barberà, el Lluçanès i el Moianès. “Volem cobrir espais geogràfics que ara mateix no cobrim”, diu al respecte el conseller Xavier Vila. El conseller de Política Lingüística argumenta que s’ha prioritzat els nuclis amb més demanda per sobre de les localitats petites “amb un o dos inscrits”, on “és difícil” i més costós fer-hi arribar professorat. “Però hi tenen dret”, afegeix.

“Rellançar” el Consorci

Vila diu que el seu departament té molt avançat un “pla de xoc” per “rellançar” l’actual Consorci de Normalització Lingüística (CPNL). Un pla -inclòs dins del Pacte Nacional per la Llengua- que té per objectiu “mínim” poder cobrir tota aquesta demanda desatesa però que, segons el conseller, és més ambiciós i vol anar “més enllà”. “El creixement -de l’oferta- ha de ser més important, però el mínim ha de ser no deixar ningú fora”, explica.

La proposta de canvi passa per incrementar el nombre de localitats on s’imparteixen cursos, ampliar les franges horàries, oferir noves modalitats de cursos i teixir “col·laboracions” amb entitats del territori per “cobrir forats” actuals, detalla a l’ACN el conseller.

Des del departament són conscients que la demanda ha crescut amb força, en part perquè “s’ha disparat” l’arribada de població estrangera que vol fer aquest tipus de cursos (més del 80% de les llistes d’espera són per al curs de català més bàsic), cosa que no han sigut capaços d’assimilar perquè “no es pot preveure el canvi demogràfic” i, afegeix, perquè en tot cas no s’ha vist correspost amb un augment suficient del pressupost de l’ens. “Si hi ha grans moviments de població que demanen formació, això té un cost; és un repte de país”, assegura.

En positiu, Vila sosté que part de l’increment de la demanda es deu al fet que “els últims anys s’ha tornat a posar en valor l’aprenentatge del català”, i ho exemplifica amb el boom de demanda dels cursos de nivell superior de català (C2).

Certament, les dades confirmen que entre el 2021 i el 2022 es van implementar 1.250 places més (per un total de 2.439), que tanmateix no han pogut satisfer una demanda inèdita de 2.772 persones per als cursos tant presencials com en línia. Són el 17,3% dels que aquest 2024 no han tingut plaça.

ACN