160 anys d'història, coneixement i cultura de l'Ateneu

Unes caixes d'arxius, uns telers en miniatura, l'única tassa que es conserva del cafè o un piano de paret ens transporten a l'interior de l'Ateneu d'Igualada de fa més de 100 anys.

La sala, plena d'objectes, arxius i records, fa una trajectòria per la vida social i cultural de l'entitat. Pau Llacuna, historiador de l'art i tècnic en gestió d'institucions artístiques i culturals, és l'encarregat de guiar-nos per aquest viatge històric.

L'Ateneu igualadí s'emmiralla en l'Ateneu de Barcelona i esdevé, amb la seva creació, el segon Ateneu de Catalunya. En un primer moment neix com un Ateneu "il·lustrat" i amb l'objectiu d'instruir a obrers, sense cap fi sindicalista ni anarquista, destaca Llacuna.

D'aquesta manera, "l'any 1863 una colla de treballadors funden l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, un centre de formació cultural i professional per posar la cultura a l'abast de tothom". Amb el seu bust presidint la sala de l'exposició, destaca una figura clau en la creació de l'Ateneu, el Pare Mariano (Josep Ferrer i Estruch), escolapi a Barcelona fins que l'any 1835 s'exclaustra i es dedica a l'ensenyament.

Els orígens
L'any 63, en un primer moment, es construeix el que seria el primer local al carrer de Sant Magí. Al cap d'un any es van instal·lar al carrer del Vidre, però, el juliol de 1873 l'edifici és incendiat pels carlins, i es trasllada al carrer del Clos. Finalment, per la Festa Major de 1878 s'estrena la seu definitiva al carrer de Sant Pau i el 1900 s'inaugura el teatre. L'any 1909 va ser destruït parcialment i el 1910 va ser restaurat. Plànols i fotos exposades a la sala mostren com era el teatre en els seus inicis, l'any 1900, la reforma de deu anys després, amb una decoració floral i "figures antropomorfes" al sostre. Dècades més tard, l'any 1995, Jaume Riba i Samarra va fer una restauració integral respectant la imatge original.

Curiosament, i amb tot aquest rerefons de reformes, es conserva un dels vitralls del saló central del primer teatre, concretament l'any 1907. Unes vidrieres emplomades fetes per Rigalt i Granell, l'empresa que va fer els vitralls del Palau de la Música, encapçalaven l'epicentre del teatre ara fa més de cent anys, i ja amb el símbol que el caracteritza, l'abella al centre.

La voluntat de preservar
Tot plegat s'ha pogut recollir avui dia gràcies a la voluntat de transcendència que l'entitat va tenir des del primer dia. Aquesta iniciativa "es va materialitzar en la formació d'un arxiu, on es guardaven tots els documents que s'originaven en el dia a dia de l'entitat. Programes, actes, documents i també les factures de l'entitat i del cafè, es guardaven en unes caixes de fusta que han protegit la documentació fins al dia d'avui".

Quan va acabar la Guerra Civil, l'Ateneu va ser confiscat per les autoritats franquistes i es va convertir en el "Centro Nacional". Durant aquells anys, explica Llacuna, molts ateneistes no van poder trepitjar de nou el teatre. Tot i això, l'any 1977 va recuperar la seva denominació originària i es van poder conservar arxius i objectes dels inicis, gràcies a la voluntat individual dels ateneistes, que ho van mantenir a les seves cases durant la guerra i la postguerra. Un exemple d'això, és l'urna que s'utilitzava per a les votacions internes de l'entitat. "Es va conservar durant tot el franquisme i va tornar a usar-se, a partir de 1977. És un símbol de la voluntat democràtica de l'Ateneu".

Educació i cultura
Des del seu inici, les activitats de l'Ateneu es van adreçar a millorar la vida dels treballadors en aspectes com l'ensenyament. Uns telers en miniatura, que formen part de l'exposició, "s'utilitzaven per iniciar els alumnes en la tècnica tèxtil i en la del jacquard. Les classes de teixits havien començat l'abril de 1890, però l'escola de Teoria de Teixits es va crear l'any 1908 i funcionava tres dies a la setmana, en horari nocturn".

En aquest sentit, no va ser gaire més tard quan es va convertir en un centre de coneixement i de cultura, referent a la ciutat. Des dels inicis, l'Ateneu organitzava certàmens literaris i més endavant van prendre el format dels Jocs Florals. Un altre signe que ho demostra és l'extens catàleg de la biblioteca, de principis de segle, amb un miler de volums i un saló de lectura, on també es podia trobar premsa progressista.

A més, un aspecte que perdura fins avui en dia és l'oferta cultural que s'hi integrava. Des dels seus orígens les funcions de teatre van protagonitzar l'oferta cultural de l'Ateneu, però des de ben aviat l'entitat va un pas més enllà. L'Ateneu, cap a l'any 1901 o 1902, comença a projectar vistes cinematogràfiques en els entreactes de les funcions teatrals, acompanyades de melodies a piano. La sala de cinema es va inaugurar l'any 1906 i estava instal·lada al mateix teatre, que va viure l'inici del cinema sonor i l'arribada del color. Més de 100 anys després, encara s'hi poden veure diferents obres de teatre, espectacles musicals i les darreres estrenes cinematogràfiques, amb dues sales situades al primer pis.

Un espai social
L'Ateneu va ser, i encara és, clau per la vida social dels igualadins i igualadines. Fins i tot, l'any 1916, es crea la Secció d'Esports, el 1919 es constitueix l'Sporting F.C. Ateneu Igualadí i es compra el camp del Xipreret, amb l'objectiu de donar impuls a l'activitat esportiva de l'entitat i de la ciutat.

Un fet innegable és el caràcter integrador i social que ha desenvolupat l'Ateneu al llarg dels anys. Com explica Mireia Claret, presidenta de l'Ateneu en l'actualitat, la creació dels ateneus s'explica perquè "hi havia una necessitat humana de trobar-se amb els altres en un lloc. Ve inherent a la qualitat humana, com a individu vols fer coses en comunitat i has de trobar un lloc per poder-ho fer". L'espai de l'ateneu complia amb aquesta funció a través dels seus espais de socialització, com el cafè, punt de trobada i tertúlia entre els socis i altres membres de l'entitat.

Els Ateneus avui dia
"L'Ateneu avui és un lloc de reunió cultural de la ciutat d'Igualada, on es pot veure teatre, cinema, música i moltes altres activitats", explica Claret. Avui dia acull seccions i entitats molt diverses i, tal com explica Llacuna, ha servit de "paraigües" per moltes d'elles. L'any 2016 va donar resposta a una necessitat que la ciutat en aquell moment no cobria, un cinema. Per altra banda, l'antic Palau Escolar, situat al carrer dels Esquiladors, es va recuperar com a escola l'any 1977 i des del 2020 és una escola pública.

Tots aquests anys d'història han fet possible obtenir el 1r Premi de la Generalitat al millor projecte de Renovació Associativa Cultural, el 1994 va rebre la Medalla de la Ciutat, el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2015 és declarada Entitat d'Interès Cultural per tota la seva trajectòria i és que, "de grat o per força, l'Ateneu ha sabut adaptar-se a la ciutat i als temps i això li ha permès arribar a complir 160 anys".