El 40è aniversari de l'assassinat del capelladí Solé Sugranyes torna a revifar la seva figura

L'estat repressor del franquisme no va acabar amb la mort del dictador el novembre de 1975 i una mostra n'és la massacre a la manifestació de Gasteiz o l'assassinat d'Oriol Solé Sugranyes, un jove barceloní estretament vinculat a Capellades. Solé Sugranyes, de 28 anys, va prendre part en una fugida sonada de la presó de Segòvia. Una escapada protagonitzada per membres d'ETA en la qual s'incloïen 29 presos. La tràgica mort del jove i la seva polièdrica trajectòria s'expliquen ara al llibre 'Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després', editat per Descontrol, amb el testimoni de 26 persones que el van conèixer. La presentació del llibre aquest dimecres a Barcelona va reunir molts dels familiars i coneguts d'una víctima icònica del post-franquisme, entre ells la seva mare, de 96 anys. Hi ha un documental força recent, 'Segovia Big Bang', que conversa amb altres protagonistes de la fugida fet per Gemma Serrahima, neboda de l'assassinat.

El capelladí havia ingressat a la Model el 1973 per un atracament a una sucursal de 'la Caixa'. Després, passà a la petita presó de Segòvia on es produiria l'escapada, que també va ser portada al cine per Imanol Uribe —'La fuga de Segovia', amb Ovidi Montllor interpretant al capelladí—. Dels 29 presos que van fugar-se, 24 eren d'ETA i hi havia cinc anarquistes catalans, i entre ells Oriol Solé. Havien estat excavant un túnel al llarg de quasi mig any, que connectava un dels extrems de la presó amb un col·lector d'aigües fecals.

Van escapar-se en un tràiler que portava fusta fins al nord de Navarra on s'havia d’esperar un guia. Un guia que no va acabar arribant. Els testimonis expliquen que es van endinsar en un bosc colrat per la boira i van ser interceptats per una patrulla de la guàrdia civil. El capelladí va ser disparat a l'esquena. Anava desarmat. Dels altres 29 fugats, 21 van ser recapturats aquell 6 d'abril, tres més en els següents dies i només quatre van arribar a França. L'amnistia de 1977 els permetria tornar a l'estat.

Els testimonis dels altres presos catalans que van prendre part a la fuga van ser recollits al programa de TV3 'Dies de Transició'. Recordaven com van engegar el seu camí cap a la llibertat "amb un forat fet al lavabo, on havies d'entrar de cap". El periodista Albert Om detallava ahir a Catalunya Ràdio com la fuga "estava preparada, amb un comando esperant-los a l'exterior, on havien serrat un barrot perquè poguessin sortir de les clavegueres".

El testimoni dels darrers moments d'Oriol Solé Sugranyes més proper és el d'un altre català, Frederic Sánchez, que a TV3 va explicar com els presos, en no trobar el contacte a la frontera, es van dispersar pel bosc en grups. Va veure com la guàrdia civil l'abatia. "Vaig fer un intent de tancar-li les parpelles, però va tornar a obrir els ulls. Passar la mà per la seva cara i que els tornés a obrir és quelcom que tindré gravat sempre" confessava Sánchez.

Un llibre que és un homenatge

El llibre, coordinat per un company de militància del propi Solé, Ricard Vargas de Golarons, ressegueix la vida del capelladí, amb capítols escrits per diverses persones que aborden la infantesa, els estudis i la militància. També el seu exili a França i el seu llegat escrit, en el qual figuren nombroses cartes escrites des de la presó. Una d'elles data del moment de l'execució de Salvador Puig Antich, que també pertanyia al MIL.

Un dels capítols està firmat pel germà d'Oriol, Jordi Solé Sugranyes,que aborda les diverses influències dels moviments dels anys 70, com les guerrilles sud-americanes, en l'evolució ideològica del jove cap al MIL, una banda armada que no només lluitava contra el franquisme sinó que pretenia arribar a la instal·lació del comunisme llibertari. Un altre llibre abordava el 2006 la complexitat ideològica de Solé Sugranyes: 'Oriol Solé Sugranyes. El Che català' (Edicions 62), de Joaquim Roglan. 

Els Solé Sugranyes, 11 germans, eren una família fortament implicada en el món associatiu i molts d'ells venien de l'escoltisme i de moviments de base cristiana. Tres d'ells formaven part del MIL. El llibre de Roglan, però, assenyalava que el jove assassinat tenia importants connexions amb el PSAN i "apostava per l'alliberament dels Països Catalans". El MIL tot i que apostava per la lluita armada "mai va fer terrorisme: els seus atracaments no tenien intenció de fer sang. Ells en deien expropiacions".